Acceleradors De Particules

6. Teoria dels acceleradors
Els grans acceleradors de partícules són instruments d'investigació científica extraordinàriament importants, sobretot pel que fa a la física nuclear. Però tambés'utilitzen altres tipus d'acceleradors més reduïts per a altres camps de la ciència, com la medicina i la tecnologia.
Un feix de partícules, gràcies a la seva energia cinètica, pot penetrar en els àtoms delmaterial bombardejat i provocar diverses transformacions. En els laboratoris de física nuclear, s'estudia la naturalesa d'aquestes transformacions, intentant treure conclusions sobre les propietats iles estructures dels nuclis atòmics.
Els resultats obtinguts en els acceleradors de partícules són nombrosos. Certs isòtops radioactius no es poden obtenir si no és mitjançant el bombardeig peracceleració de partícules en un blanc determinat.
Es van descobrir diverses partícules fins llavors desconegudes, com les antipartícules i les fondes, a través de la col·lisió a grans velocitats defeixos d'electrons i ions.
L'energia de les partícules que és possible aconseguir en un accelerador de partícules varia des d'unes desenes de KeV, en els aparells més petits, fins als 14 TeV queteòricament pot aconseguir el Gran Col·lisionador d'Hadrons.(LHC)
La forma més senzilla de generar un accelerador de partícules és usant el propi moviment generat en escalfar un material. S'escalfa un filamentfins a la seva incandescència fent passar per ell un corrent elèctric. Amb l'augment de la temperatura es pot desprendre un electró d'un àtom ionitzat. Si no hi ha un camp electromagnètic a prop queho acceleri en direcció contrària aquest electró que està carregat negativament tornaria al poc temps a l'àtom ionitzat positivament al atreure les càrregues oposades. Però en col·locar a prop delfilament una segona placa, creant una diferència de potencial entre el filament i ella, aconseguirem accelerar l'electró. En fer un forat en aquesta placa es podran extreure els electrons.
A més hem...