accentuació

ACCENTUACIÓ
Els diftongs: A cada vocal hi correspon una síl·laba, fora de pocs casos en què una síl·laba correspon a més d'una vocal: diftongs i u darrere q i g seguida de vocal (evidentment, quan i i u són consonants van amb la vocal o les vocals següents: iaia, fèieu, uadi, veuen).
Diftongs
u darrere q i g + vocal
au eu iu ou (uu)1 ai ei (ii)1 oi ui
qua, qüe, qui, quo, gua, güe, güi, guo,guai, qüeu
jaure, duus, xai, niu, noi, treu.
quadern, paraigüer, guaitem, obliqüeu.

Tipus d'accent: També cal tenir en compte els dos diferents tipus d'accent del català, greu i agut.
greu (`)
sobre vocals obertes (estàndard central)
agut (´)
sobre vocals tancades (estàndard central)
a: menjàrem, bàscula, vàlid, matalàs, pàmfil.
e: interès, bèstia, mèrit, canapè, perquè, cèntim.
o:mòdul, allò, òliba, repòs, Sònia, arròs.
e: vindré, créixens, haguéreu, accés, també.
i: Berlín, pastís, legítima, veí, rítmic, tísic.
o: pastós, furóncol, tórtora, cantó, institució.
u: cautxú, múscul, fúcsia, brúixola, pallús.

Norma general d'accentuació
S'accentuen
els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
romà, cantaré, rodolí, lliçó, ningú,callaràs, entès, espantadís, arròs, pallús, comprèn, Dublín.

els mots plans acabats en terminacions que no siguin -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
exàmens, fenòmens, plàncton, portàveu, entristíssiu, cànon, tòrcer, còncau, correguérem, monòlit.

tots els mots esdrúixols, acabin com acabin.
Àsia, plusvàlua, àrea, paciència, Núria, harmònium, període, diòptria.
Nos'accentuen
els mots que no s'incloguin en la norma anterior ni els monosíl·labs.
menjaran, cantareu, remei, examen, corregueren, fenomen, Maria, sortissis, Caucas, pa, vi, sa.

L'accent diacrític: Alguns monosíl·labs i alguns altres mots que segons les normes tampoc no s'haurien d'accentuar porten accent diacrític, és a dir, per a distingir-los d'altres mots. Els més usuals són els següents:
bé(contrari de malament)
pèl (i repèl, contrapèl...)
béns (propietats)
què (interrogatiu i relatiu fort)
bóta (recipient per al vi)
rés (pregària)
cóc (com coca)
ròssa (bèstia vella)
cóm (menjadora)
sé (del verb saber)
Déu (i adéu, pregadéu...)
séc (plec)
dóna i dónes (del verb donar)
sègle (sègol)
féu (passat del verb fer, i desféu, reféu...)
sèu (greix)
jóc (d'ajocar)
sí (afirmació)Lés (població)
sóc i só, és, són, fóra (del verb ser)
mà (part del cos)
sòl (terra, i entresòl, subsòl)
més (de quantitat)
té (del verb tenir)
mèu (miol)
tòt (broc gros)
mòlt (participi del verb moldre)
ús (d'usar)
món (i rodamón)
véns, vénen (del verb venir)
móra (fruita)
vés (del verb anar)
nét/a (i renét/a, besnét/a...)
véu (passat del verb veure)
ós/óssa (animal)
vós, nós(pronoms forts)

Accentuació errònia: Hi ha mots que, per influència del castellà o per altres motius, es pronuncien malament i, per tant, s'accentuen erròniament. Cal tenir en compte com s'han de pronunciar i accentuar:
Mots aguts
alfil, Biarritz, Borís, (els) Carpats, centigram (i mil·ligram, etc.), ciclop, elit, handicap, iber, interval, misantrop, Munic, oboè, pipí, policrom, poliglot, PortSaïd, Raimon, soviet, taigà, (el) Tibet, tiquet, tuareg, xassís, zenit, Zuric.
Mots plans
acne, aeròlit, Agamèmnon, almoràvit, alvèol, Àneu, anglòfob (i altres en -fob), apoplexia, Aristides, Arquimedes, àugur, bantu, bronquíol, Ciríac, conclave, consola, Èdip, Efes, Espàrtac, Èsquil, Eufrates, exegesi, fagòcit, Ganimedes, guru, hectolitre, hemiplegia (i paraplegia, etc.), Heròdot, Ígor,intèrfon (i gramòfon, magnetòfon, etc.), Jàfet, Jàson, Karamàzov, karate, Kefren, Kíev, letargia, libido, lígur, Mali, Marràqueix, medul·la, megàlit, meteoròlit, mimesi, míssil, monòlit, Nègueb, nuclèol, omòplat, osmosi, polièster, prènsil, quilolitre, Ravenna, rèptil, rupia (unitat monetària), Samaria, sinergia, Tàrent, tèrmit, tèxtil, torticoli, Vercingetòrix, víking, zoòfit, zulu. Les persones...