accentuació

Llengua Catalana per a mestres

LLENGUA
CATALANA PER A
MESTRES
UNITAT 4

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

GRAUS INFANTIL I PRIMÀRIA

FLORIDA Universitària. Unitat d’Educació

1

Llengua Catalana per a mestres

ÍNDEX

4.1. Introducció a la variació lingüística
4.2. Les varietats de la llengua:
-

Varietats històriques
Varietats socials
Varietats geogràfiques
Varietats funcionalso registres

4.3. Les varietats del català segons les característiques de l'usuari: varietats
diatòpiques, dialectals o geogràfiques
o Català oriental i català occidental
o Els dialectes del català
o Els subdialectes del valencià
- Pràctiques de dialectologia
4.4. Els registres com a varietats d'ús de la llengua:
4.4.1. L’ús formal de la llengua. La llengua estàndard.
- Textos sobre lavarietat estàndard
- Activitats
4.4.2. El registre publicitari Projecte Integrat: realització de la
campanya publicitària de l’escola que somie
4.5. Enfocament didàctic de la diversitat lingüística.

FLORIDA Universitària. Unitat d’Educació

2

Llengua Catalana per a mestres

4.1. INTRODUCCIÓ: LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
Tradicionalment, en el passat l’estudi de la llengua es reduïa a lasimple anàlisi
dels seus mecanismes interns com a sistema tancat i homogeni. Però la veritat és que no
hi ha cap llengua monolítica o uniforme. La variació lingüística és un fet universal i dóna
compte de les diferències derivades dels usos que qualsevol llengua presenta. En aquest
sentit, cal considerar el fenomen de la variació lingüística com un factor enriquidor de la
capacitatsignificativa de les llengües.
La sociolingüística i la dialectologia, sobretot, s'interessen per situar la llengua (o
les varietats lingüístiques) en relació als medis socioculturals en què funcionen, indagant
les seues condicions d'existència. Aquestes disciplines se centren principalment en la
interacció llengua-societat i, d'aquesta manera, insisteixen en el fet d'estructurar i
sistematitzarl'estudi de la variació lingüística, ja que les llengües naturals es
caracteritzen per la riquesa de possibilitats comunicatives.
Aquesta variabilitat expressiva de què disposen totes les llengües es denomina
variació lingüística. Cada unitat lingüística que es pot manifestar per més d'una forma o
variant s'anomena variable lingüística. Cadascuna de les manifestacions o realitzacions
d'unavariable s'anomena variant. I un conjunt de variants que presenten una distribució
geogràfica, social o cultural similar constitueixen una varietat lingüística.
Variable:

1a persona del present d'indicatiu

Variants:

/kántu/

/kánte/

/kant/

Varietats:

català oriental

valencià

balear

Tot i que és cert que els parlants d'una llengua necessiten utilitzar un codi comú
(unregistre estàndard) que els permeta establir comunicació i entendre's entre ells, les
diferents circumstàncies històriques, geogràfiques, socials i fins i tot individuals
contribueixen a l'existència de diverses maneres d'usar una mateixa llengua i, per tant,
sempre trobarem formes més o menys diferenciades de parlar-la. Una vegada
comprovada l'existència d'aquestes varietats, caldrà determinar sies tracta de varietats
de la mateixa llengua o si pertanyen a sistemes lingüístics diferents, i ho comprovarem si
acompleixen tres requisits:
–
que hi haja una recíproca comprensió factible entre els parlants que l'usen,
–
que hi haja una gran homogeneïtat en els nivells fonològic, morfosintàctic i
lexicosemàntic,
–
que hi haja un nombre de parlants que adopten una determinada variant coma
pròpia.
Podem fer una ullada a l'esquema següent per tal de tindre una visió general del
tema de la variació lingüística i els conceptes que engloba, i que veurem tot seguit:

FLORIDA Universitària. Unitat d’Educació

3

Llengua Catalana per a mestres

FLORIDA Universitària. Unitat d’Educació

4

Llengua Catalana per a mestres

4.2. LES VARIETATS DE LA LLENGUA
Hi ha dues...