Acids nucleis, l'ADN

biología
estructura i funció dels àcids nucleics
composició química dels àcids nucleics
Substàncies àcides, descobertes a l’interior de cèl·lules eucariotes.
Són molt riques en P, àcid fosfòric (H3PO4) i contenen 5 tipus molècules bàsiques riques en N; bases nitrogenades: adenina, timina, citosina, guanina, uracil.
Adenina i guanina semblants a una molècula anomenada purina. Són basespúriques (deriven de la purina)
Timina, citosina i uracil semblants a una molècula anomenada pirimidina. Són bases pirimidíniques.
Els àcids nucleics també contenen una pentosa. Segons la pentosa hi ha dos àcids nucleics;
Ribosa – àcid ribonucleic (ARN), no presenta mai timina, sinó uracil.
Desoxiribosa – àcid desoxiribonucleic (ADN), no presenta mai uracil, sinó la timina.
els nucleòsids (notenen grup fosfat)
L’enllaç que s’estableix entre la ribosa o desoxiribosa i la base nitrogenada s’anomena N-glicosídic, i pot ser: C1 de la pentosa – N1 (si es base pirimidínica) o amb el N9 ( si es base púrica). Es forma una molècula d’aigua.
Si la pentosa es una ribosa, es nomenarà segons la base nitrogenada:
Si es una base púrica: adenosina o guanosina. (base nitrogenada + terminació –osina)Si es una base pirimidínica: citidina o uridina. (base nitrogenada + terminació –idina)
Si la pentosa es una desoxiribosa:
Si es una base púrica: desoxiadenosina, desoxiguanosina. (-osina)
Si es una base pirimidínica: desoxicitidina, desoxitimidina. ( -idina)
nucleòtids (nucleòsid amb grup fosfat)
L’enllaç entre el nucleòsid i l’àcid fosfòric s’anomena enllaç fosfoèster, i pot ser : grupOH del C5 de la pentosa amb l’H de l’àcid fosfòric).
Per nomenar-los, només si li afegeix el terme 5’-monofosfat al nom del nucleòsid, exemples:
(Ribosa) Adenosina -> Adenosina-5’monofosfat (AMP)
(Desoxiribosa) Desoxiadenosina – 5’monofosfat (dAMP)

estructura de l’àcid desoxiribonucleic (adn)
La molècula d’ADN esta formada per dues cadenes de nucleòtids antiparal·leles i unides entresí per les bases nitrogenades. La guanina sempre s’uneix a la citosina per tres ponts d’hidrogen. L’adenina sempre s’uneix amb la timina per dos ponts d’hidrogen.
Estructura primària: Seqüència de nucleòtids d’una sola cadena.
Estructura secundaria: Disposició de dues cadenes polinucleòtids (en forma de doble hèlix), unides per bases nitrogenades enfrontades mitjançant ponts d’hidrogen.Estructura terciària: S’empaqueta al voltant de nucleosomes, i amb l’ajuda de les histones s’enrotlla fins a constituir un cromosoma. (l’empaquetament de l’ADN, tasca)
*L’ADN s’estudia per difracció de raigs X
arn: l’enllaç entre el nucli i el citoplasma
ADN – desoxiribosa – A,T,G, C
ARN – ribosa – A, U, G, C
Àcid ribonucleic, hi ha 3 tipus d’ARN en les cèl·lules: ARNmissatger, ARNtransferència,ARNribosoma.
Nucleòtids d’àcid ribonucleic (ARN): La pentosa es ribosa, les seves bases nitrogenades són adenina, guanina, citosina i uracil. Els enllaços entre nucleòtids s’anomenen fosfodièster (5’3’).
Es troba en molts tipus de virus i en cèl·lules procariotes i eucariotes. La classificació de l’ARN esta en ARN bicatenari (reovirus) i ARN monocatenari.
1. ARN de transferència: ésl’encarregat d’unirse amb els aminoàcids i col·locar-los en el lloc correcte quan es forma la proteïna.
2. ARN missatger: copiar la informació del gen de l’ADN i portar-lo al citoplasma per ser traduïda en una seqüència d’aminoàcids (proteïnes)
3. ARN ribosòmic: orgànul encarregat de la síntesi, format per ARN i proteïnes.
l’expressió de la informació genètica
Per què una molècula sigui portadora de lainformació genètica ha de complir 4 condicions:
Capacita d’emmagatzematge i conservació
Capacitat d’expressió
Capacitat de transmissió
Capacitat de variació
A la dècada del 1920, el bacteriòlec angles F. Griffith va publicar els resultats dels seus experiments amb el bacteri Diplococcus preumoniae.
Va concloure que alguna substància dels bacteris S morts per calor havien convertit els...