Activitats 1

Activitats 1

Ho veig així: al cim tot el cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé. Ara, quan ha estat vista, se la reconeix a l’acte com a causa de tot el que és bell i recte, per tal com genera en el visible la llum i el sol, del qual ella depèn, i en l’intel·ligible per tal com crea ella sola com a senyora, la veritat i l’enteniment. I comprenc que el qui ha d’actuarassenyadament en privat o en públic, cal absolutament que contempli aquesta idea.

Plató, La república, llibre VII, 514-517

1- Explica breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
Fa una clara referència al món racional, parla sobre la jerarquia de les idees. L’ idea de bé és la més important. Podem conèixer aquesta idea, contemplant i veient (NOESIS). És el coneixementdirecte, la ciència de la dialèctica. També fa una referència a la pràctica ètica i política. Hi ha ontologia, epistemologia i pràctica política.

2- Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots o les expressions:
a) contempli: Noesis. Coneixement que té l’ ànima de les idees.
b) l’intel·ligible: món de les idees. Objecte de coneixement intel·ligible.

3- Per què afirma Platóque el qui hi ha d’actuar assenyadament en privat o en públic cal que contempli la Idea del Bé?
El savi ha de governar. El savi sabrà governar perquè actuarà assenyadament. Aquell que actuï assenyadament serà perquè actuarà amb la raó, actuarà perquè serà virtuós. Es parla sobre el símil de la línia i la jerarquia de les idees. També hauríem de parlar sobre l’ idea de bé que és la idea suprema (lamés important). L’ idea de bellesa i l’ idea de justícia depenen directament de l’ idea de bé.

4- Compareu la concepció de la Idea que té Plató amb una concepció diferent que es pugui trobar en la història del pensament occidental.
Per Plató existeix una pluralitat d’ idees, en canvi per Parmènides només existeix una idea, la idea de ser. Per Plató les idees participen entre si però tambéparticipen amb les coses sensibles. El problema està que si totes les idees participen del ser, totes les idees són. Tot quedaria reduït al ser igual que amb Parmènides. Per resoldre el problema Plató, separa les idees i introdueix el no ser. Totes les idees són en quan participen del ser i cada una és idèntica a si mateixa però unes idees no són més que altres. Per exemple: jo sóc i la taula és però jono sóc la taula.
Plató amb això afirma que una idea no és una altra, no com Parmènides que afirma que totes les idees són.

5- Creieu que Plató té raó quan defensa la separació de dos tipus de realitats: ideal o intel·ligible i material o sensible?
Sí, perquè jo sóc cristià i per la meva religió aquesta diferència també la puc establir per exemple amb el cel i la terra. El món de les ànimes seriael cel, que en aquest cas aniria segons com s’ ha portat durant la seva vida terrenal i el món sensible seria el món humà en el qual els humans vivim conjuntament amb cos i ànima. Segons les nostres accions els catòlics podem anar al cel o a l’ infern, però això ja només queda integra’ t als catòlics.

Activitats 2
Text Hume
OPCIÓ B
Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a unaaltra, la meva ment es mou immediatament per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la sego- na bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte i d’una mane- ra independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha capargument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Els poders mit- jançant els quals operen els cossos són totalment desconeguts. Nosaltres en percebem només les qualitats sensibles. I quina raó tenim per a pensar que els mateixos poders hagin d’estar sem- pre connectats amb les mateixes qualitats sensibles?
Així, doncs, no és la raó la guia de la...