Acuarie



GUIA DE COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES



Qualsevol exercici de reflexió es fa sempre a partir d’uns coneixements. L'exercici, per tant, ha de demostrar una i altra cosa. No val a dir que etsemblen bé o malament les qüestions tractades. És imprescindible justificar, reflexionar i aprofundir-hi, sempre seguint un fil argumental. L’escriptura esdevindrà, així, no només una manera de demostrarels coneixements assolits i la capacitat reflexiva, sinó una manera de consolidar-los1.

Al principi costa arrencar un escrit, però a mesura que avança, la reflexió hauria de fluir. Una bona manerade començar pot ser fer-se un esquema de les idees que es volen desenvolupar, com si fossin capítols d'un llibre, de manera que ja es té dibuixat una mena de full de ruta. Després es poden començar adesenvolupar les parts, que acabaran conformant un tot i que no sempre han de seguir el camí inicialment dibuixat. Moltes vegades, «el fluir de la reflexió» porta cap a camins que no s’han previst alcomençament. Això és bo. Tanmateix, hi ha gent que prefereix arrencar d’una idea i anar-la desenvolupant cap allà on porta la reflexió, sense esquemes predeterminats. I poc a poc, o quan ja es té totmés o menys redactat, ordenar les idees i els paràgrafs, ampliant coses i suprimint-ne d’altres. Cada persona ha de trobar la forma que li vagi més bé.

Cal tenir present que un text requereix demoltes lectures i correccions. Per aquest motiu no és real ni recomanable intentar enllestir-lo d’un sol cop. És necessari anar reprenent els textos, amb els temps de descans suficients, que permetinuna mirada més distanciada dels mateixos. Probablement, al deixar passar uns dies, detectem errors i incoherències que en el seu moment no havíem apreciat. Per tant, recordeu que els textos demanenreposar de tant en tant. Això, òbviament, requereix d’una bona planificació de l’estudi i el treball. D’altra banda, és important també tenir present que l’acte d’escriptura comença en la mateixa...