ADMINISTRATIVO

TV:
¿Que és?
És un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva.
Historia.
La telefotografia

Els primers intents de transmetre imatges a distància es realitzaren mitjançant l'electricitat i sistemes mecànics. L'electricitat exercia com amitjà d'unió entre els punts i servia per a realitzar la captació i recepció de la imatge, els mitjans mecànics efectuaven les tasques de moviments per a realitzar els escombrats i descomposició seqüencial de la imatge a transmetre. Pel 1884 van aparèixer els primers sistemes de transmissió de dibuixos, mapes escrits i fotografies anomenats telefotos.
El 1927 es va establir un servei regular detransmissió de telefotografia entre Londres i Nova York. Les ones de ràdio aviat van substituir els cables de coure, tot i que mai van arribar a eliminar per complet, sobretot en els serveis punt a punt.
El desenvolupament de la telefotografia va assolir el seu cim amb els "teleinscriptors", i el seu sistema de transmissió. Aquests aparells permetien rebre el diaridiàriament a casa del client,mitjançant la impressió del mateix que es feia des d'una emissora especialitzada.
Fins a la dècada de 1980 es va continuar fent servir el sistema de telefotografia per a la transmissió de fotografies destinades als mitjans de comunicació.
El moviment de la imatge
La imatge en moviment és el que caracteritza a la televisió. Els primers desenvolupaments els van realitzar elsfrancesos Rionoux i Fournier el 1906. Aquests van desenvolupar una matriu de cèl·lules fotosensibles que connectaven, al principi d'una a una, amb una altra matriu de làmpada. A cada cèl·lula de l'emissor li corresponia un llum en el receptor.
Aviat es van substituir els nombrosos cables per un únic parell. Per això es va utilitzar un sistema de commutació que anava posant cada cèl·lula a cada instant en contacte amb cadalàmpada. El problema va ser la sincronització d'ambdós commutadors, així com la velocitat amb la qual havien de girar per aconseguir una imatge completa que fos percebuda per l'ull com a tal.
La necessitat d'enviar la informació de la imatge en sèrie, és a dir utilitzant només una via com en el cas de la matriu fotosensible, es va acceptar ràpidament. De seguida es van desenvolupar sistemes d'exploració,també anomenats de desintegració, de la imatge. Es van desenvolupar sistemes mecànics i elèctrics.

Alemanya, 1869. JW Hittorf experimenta el fenomen lluminós que es produeix pel
pas de l'electricitat a través de gasos enrarits i descobreix, així els raigs catòdics.
Gran Bretanya, 1873. L. May i W. Smith estableixen la relació que existeix entre la
resistència elèctrica d'una placa de selenii el grau d'il·luminació que rep.
Estats Units, 1875. G. Carey estudia un sistema basat en l'adopció de 2500 cèl·lules de seleni (emissores) connectades a una pantalla receptora integrada per 2500 bombetes elèctriques. Establint-se per primera vegada, el principi de la descomposició de la imatge en punts, com a base de la seva transmissió. França, 1878. C. Selecq es basa en l'estudi anterior,per projectar un sistema de lectura seqüencial, per punts, de tal manera que les 2500 bombetes il·luminen successivament amb un interval de 0,1 segon. 1878, quan l'anglès William Crookes (1832-1919), Premi Nobel de química, va estudiar els fenòmens que acompanyen en els gasos enrarits el pas de corrents entre dos cossos de diferent potencial elèctric, les radiacions, compostes d'electrons, queemetia el càtode durant la descàrrega. Poc després, el 1884, l'alemany Poul Nipkow (1860-1940) va construir un aparell televisiu rudimentari, basat en un disc perforat que utilitzava d'emissor un tub de neó. Substancial pes van tenir en el mateix període les investigacions dels precursors de la ràdio, que van crear els mètodes de transmissió de senyals a distància. KF Braun el 1897 construeix...