Adolf Loss

II. MODA I ARTESANIA
La moda masculina
Un filòsof nord-americà diu en algun lloc: "Un home jove és ric quan té cap i un bon vestit a l'armari". De què val tota la intel·ligència del món si un no la pot fer brillar a través d'un bon vestit? I és que els anglesos i els nord-americans exigeixen de cada persona que estigui ben vestida.
Els alemanys van un pas més lluny. Volen, a més, estar bellamentvestits. Si els anglesos porten pantalons amples, els alemanys els demostren que es tracta d'un costum antiestètic, i que només els pantalons estrets poden pretendre ser bells. Maleint i renegant deixen eixamplar els seus pantalons una mica més cada any. I de sobte, els anglesos porten una altra vegada pantalons estrets i una vegada més, i a través dels mateixos mitjans, la prova de la bellesadels pantalons tendeix cap a l'extrem contrari.
Els anglesos, però, es riuen dels alemanys assedegats de bellesa. La Venus de Médici, el Panteó, un quadre de Botticelli, un poema de Burns: això és bell! Però uns pantalons? O si la jaqueta té tres o quatre botons? O si l'armilla és curta o llarga?
Els alemanys de la classe alta fan com els anglesos. Si estan ben vestits, estan satisfets. Renunciena la bellesa. El gran poeta, el gran pintor, el gran arquitecte es vesteixen com ells. Però el poetastre, el pintoret, l’arquitectet, per contra, fan del seu cos un altar en el qual la bellesa s'ofereix en sacrifici sota la forma de colls de vellut, artístics pantalons de drap i corbates secessionistes.
Anar ben vestit: què vol dir això? Significa vestir correctament. Em sembla com si ambaquestes paraules hagués desvetllat d'una vegada per totes el secret que ha envoltat a la nostra moda fins ara. Amb paraules com "bell", "xic", "elegant", "fresc", s'ha volgut entrar a la moda. Però no es tracta de res d'això. Es tracta d'estar vestit de tal manera que un cridi la menor atenció possible. Un frac vermell crida l'atenció a la sala de ball. Per tant, el frac vermell no és modern a la salade ball. Un barret de copa crida l'atenció enmig de la neu. Per tant, enmig de la neu un barret de copa està passat de moda. Tot el cridaner, en la millor societat, passa per groller.
Ara bé, aquest axioma no és executable a tot arreu. Amb un vestit que passaria inadvertit al Hyde Park pot un cridar moltíssim l'atenció a Pequín, a Zanzíbar i en el Stephansplatz a Viena. Es tracta, justament, d'unvestit europeu. ¡Un no pot pretendre que qui es troba al cim de la cultura es vista com xinès a Pequín, com africà oriental a Zanzíbar i com vienès al Stephansplatz! L'axioma, doncs, haurà de ser delimitat. Per estar vestit correctament cal llavors no cridar l'atenció en el centre de la cultura en què un es trobi.
La moda femenina
La moda femenina, terrible capítol de la història de lacivilització. Explica plaers ocults de la humanitat. Si es fullegen les seves pàgines, l'ànima s'estremeix d’aberracions i vicis. S'adverteix el ploriqueig dels nens dels que es va abusar, els xiscles de dones maltractades, el monstruós crit d'homes torturats, udols dels que morien a la foguera. Sonen fuetades i en l'aire es percep una olor de socarrim de carn humana cremada.
No, l'home no és una bèstia. Labèstia estima, simplement estima i com ho va disposar la natura. L'home, però, maltracta la seva naturalesa i d'aquí li ve l'eros. Som bèsties que hem estat tancades en estables i se'ns ha retingut l'aliment natural; bèsties que han d’estimar per mandat. Som animals domèstics.
Si l'ésser humà s’ hagués quedat en bèstia, llavors l'amor hauria sorgit en el seu cor una vegada a l’any. Però lasensualitat, treballosament continguda, ens fa aptes en tota època per a l'amor. La nostra sensualitat no és senzilla, no és natural, sinó contrària a la Natura.
Aquesta sensualitat no natural apareix en tots els segles, és més, en totes les dècades, d'una manera diferent. Està en l'aire i sembla contagiosa. Aviat s'estén igual que la pesta, que no es pot amagar; ràpidament s'estén d'amagat per tot el...