al alndalus

1.L’organització de l’Església catòlica en l’Edat Mitjana
L’Edat Mitjana va ser una època teocèntrica i profundament religiosa. Totes les activitats quotidianes de la població estaven regides per la religió i els representants de l’Església exercien un fort control ideològic econòmic i social. L’organització va ser:
El cap de l’Església catòlica era elpapa, la residència es trobava a Sant Pere del Vaticà, per davall d’ell hi havia dos grups:
El clero secular, el formaven els membres de l’església que vivien en la societat impartien sagraments, tenien que oficiar cerimònies religioses i predicaven, s’organitzava de la següent manera:
- Càrrec bàsic eren els sacerdots o capellans, contactaven amb els fidels a través de les parròquies.-L’alt clero, els bisbes dirigien les diòcesis (conjunt de parròquies) i els arquebisbes governaven la diòcesis.

El clero regular estava format per individus que vivien en una comunitat religiosa, seguien una regla que es congregaven en ordres que podien ser de dos tipus:- Ordes monàstics estaven formades per monjos que vivien en monestirs aïllats en el medi rural, seguien la regla de sant Benet, que manava orar i treballar, els més importants van ser: Orde de Cluny es va difondre per Europa en el segle XI, van ser molt poderosos.
Orde deCister fundat en el segle XII, es va imposar un retorn a la vida senzilla i al treball manual. - Ordes mendicants sorgiren a partir del segle XII, es van desenvolupar a fi de predicar dins de les ciutats, destacaren: Franciscans va ser fundat per Francescd’Assís.






Dominics l’orde dels dominics va ser creat per sant Domènec de Guzmán i el teòleg va ser Tomàs d’Aquino.

2.Manifestacions de la religiositat de l’Edat Mitjana: pelegrinatges i croades
Manifestacions de la religiositat se podien separar en:
Peregrinatges eren viatges que s’emprenien per a venerar llocs sagrats en què els pelegrins obtenien indulgències (obtenir el perdó delspecats). Els més importants van ser Jerusalem i Terra Santa, Roma i Santiago de Compostel·la. Els peregrinatges van permetre la difusió d’estils artístics i corrents culturals, van contribuir al creixement de les ciutats emplaçades en les rutes del pelegrinatge. En Espanya destacava Santiago de Compostel·la.









Les croades entre els seglesXI i XIII la cristiandat va mamprendre huit croades: expedicions militars per a recuperar Terra Santa que estaven inspirades pels papes i van formar reis, nobles, cavallers, pobres i fins i tot xiquets. Una de elles va tindre lloc en Espanya quant rei Alfons VIII va sol·licitar al papa ajuda militar. Les croades també van ser l’origen dels ordes militars, eren alhora monjos i soldats, el mésimportants van ser el del Temple, custodiava el Sant Sepulcre de Crist a Jerusalem, i el dels Hospitalaris que ajudaven als pelegrins.
En la religiositat popular van ser freqüents les heretgies (interpretació de la religió que es desvia de la doctrina de l’Església) com la càtara que van tenir una important repercussió social.
3. La cultura en l’Europa medieval: monestirs i universitats- Monestirs fins als segle XII la cultura va estar tancada en monestirs. Els monjos eres les úniques persones que sabien llegir i escriure, allí feien còpies de les obres, només se n’acceptava allò que fóra compatible amb la doctrina cristiana. Les obres clàssiques van ser:
Els beats les obres es conservaven en les biblioteques...