Al andalus i regnes cristians

AL-ÀNDALUS I ELS REGNES CRISTIANS (SEGLES VIII-XV)

1.- LA CONQUESTA
L’any 711 va començar la invasió de la Península Ibèrica
L’exèrcit de Tariq va vèncer el rei Rodèric a la batalla de Guadalete
A l’any 716 els musulmans dominen la Península
Resistència al Cantàbric i Pirineus
A partir del 740 els musulmans abandonen el nord del Duero

2.- ETAPES:
A.- L’emirat depenent de Damasc(714-756): els valís(governants) d’Al-Àndalus depenen del califa de Damasc. Els àrabs ocupen les terres de les valls i els berbers les de la Meseta (més pobres). L’any 750 la dinastia Omeia de Damasc és substituïda per l’Abbàsida. El darrer Omeia Abd al-Rahman es proclama emir independent a Al-Àndalus.

B.- L’emirat independent (756-912/929): Abd al-Rahman i altres vuit emirs van governar a l’emiratde Còrdova fins al 912. Formació dels primers regnes cristians al nord i crisis internes.

C.- El Califat de Còrdova (929-1031): Abd al-Rahman III organitza el califat, és el període més brillant de la història de Al-Àndalus.

D.- Els regnes de Taifes i les invasions nord-africanes (1031-1237): divisió en més de 30 regnes independents de caràcter ètnic = Regnes Taifes. Els regnes taifes, moltfebles han de pagar pàries (impostos) als regnes cristians. Alfonso VI de Castella i Lleó va ocupar Toledo el 1085. Les taifes han de demanar ajuda als Almoràvits (1086-1140) del nord d’Àfrica.
Es produeix una segona invasió del nord d’Àfrica, són els Almohades (1147-1237). Els almohades van unificar Al-Àndalus, van vèncer als cristians a Alarcos (1195) i van ocupar les Illes Balears. La reacciócristiana, promoguda pel Papa Innocenci III que va convocar una croada, Batalla de Las Navas de Tolosa (1212) = desaparició del poder almohade.

E.- Regne nassarita de Granada (1237-1492): ubicat a les províncies actuals de Granada, Màlaga i Almeria. Durant 250 anys va resistir la feble pressió dels cristians. A l’època d’esplendor de la Granada nassarita es va construir l’Alhambra i elGeneralife. Boabdil, el darrer rei de Granada es va rendir al 1492 davant els Reis Catòlics.

3.- ESTAT I SOCIETAT
Organització: es fa a partir de l’autoritat política i religiosa del califa de Damasc o bé de Bagdad. Les diverses regions de l’Islam estan governades per emirs, altres funcionaris són els valís (governadors), cadís (jutges) o divans (funcionaris).

Societat: dividida en àrabs (noblesaterratinent) i berbers (ocupen les pitjors terres). Diversos grups religiosos: muladís (hispans islamitzats), mossàrabs (cristians), jueus i esclaus.

Les ciutats: societat urbana. La Còrdova califal (segle X) va ser la major ciutat d’Europa occidental.
Parts de la ciutat: la medina (emmurallada) amb la mesquita, l’alcàsser o alcassaba i el soc (mercat). Els harat (ravals) barris pobres del’exterior de la muralla. Edificis principals: banys públics i madrasses (universitats islàmiques).

Economia: agricultura intensiva molt desenvolupada basada en la trilogia mediterrània (blat, olivera i vinyes), regadius (fruiters, arròs, canya de sucre, morera, cotó, ...).
Artesania del vidre, cuir “cordovans” i ceràmica que origina un comerç important (Almeria). Economia monetària amb dues monedesprincipals: el dinar d’or i el dirhem de plata.

Desenvolupament cultural i artístic: la tradició dels estudis musulmans es basa en la lectura de l’Alcorà. Importància de la poesia, la filosofia (Averroes). En ciències destaquen la medicina, l’astronomia i les matemàtiques.
Les traduccions de texts àrabs al llatí va difondre per tota Europa el coneixement oriental.
Arquitectura: mesquites(Còrdova) desenvolupament de l’arc de ferradura, minarets com la Giralda de Sevilla, palaus com el de Madinat al-Zahra, alcassabes i torres militars com la de l’or de Sevilla.
L’art andalusí no realitza figures humanes, que estaven prohibides, decoració amb motius geomètrics i escriptura decorativa.

FORMACIÓ I CONSOLIDACIÓ DELS REGNES CRISTIANS
Regnes occidentals
Els musulmans mai no van...