Alaj Alalal
Páginas: 11 (2688 palabras)
Publicado: 31 de mayo de 2012
JOSEP MARIA DE SAGARRA
ÍNDEX
Biografia…………………………………………………………………………………………………p.3
Vida…………………………………………………………………………………….………..p.3
Obra……………………………………………………………………………………….…….p.4
Poesía de Sagarra…………………………………………………….p.4
La seva obra dramática…………………………………………….p.5
Obra en prosa…………………………………………………………..p.6
Conclusió………………………………………………………………….p.6
Movimentliterari del autor………………………………………………………………………p.6
Comentari del fragment……………………………………………………………………….……p.7
La ruta blava. Viatge als mars del Sud…………………………………………..….p.7
Els ocells amics………………………………………………………………………….…...p.8
JOSEP MARIA DE SAGARRA
BIOGRAFIA
VIDA
Va néixer a Barcelona el 5 de març de 1894. Descendent d'una antiga família de la noblesa catalana i fill de l'historiadorFerran de Sagarra i de Siscar, va fer el batxillerat al col·legi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona. El 1916 va ingressar a l'Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d'acabar-los, va deixar els estudis per dedicar-se de ple a la literatura.
El 1913 va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona amb el poema Joande l'Ós.
Des de 1918 i després d'haver escrit la seva primera obra de teatre, Rondalla d'esparvers, per encàrrec de la nova empresa de català del Romea, Sagarra es professionalitzà plenament com a escriptor tot conreant tota mena de gèneres. Gairebé al llarg de tota la seva vida , Sagarra va exercir el periodisme, i del 1919 al 1921 va ser corresponsal de Berlín per al diari El Sol.Posteriorment, es va dedicar a la crítica teatral a la Publicitat, on va escriure els Aperitius(1929-1936). Va destacar durant la dècada dels 20 i dels trenta per la seva producció poètica i dramàtica.
L'esclat de la guerra civil espanyola, l'any 1936 -any en què li encomanen l'Himne de l'Olimpíada Popular- marca un abans i un després en la seva vida i en la seva obra.
Gràcies al cònsol italià, que téuna gran admiració per l'escriptor català ajuda a fugir, entre d'altres, la seva germana. Els seus versos satírics contra la FAI fan que en aquells moments es trobi en perill. S'instal·la al Port de la Selva, en companyia de la seva promesa Mercè Devesa, i, advertit pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya durant la República arriba a la frontera francesa. Així, entre 1936 i 1940,resideix a l'estranger. L'any 1936 es casa amb Mercè Devesa i emprenen un llarg viatge de noces des de Marsella fins a Tahití i la Polinèsia que dura fins al 1938. L'any 1938 s'estableix a París on neix, el 6 de gener de 1939, el seu fill Joan. Quan esclata la guerra mundial, es trasllada successivament a Saint-Sulpice-la-Pointe, Prada i Banyuls de la Marenda. El 1940, de retorn a Catalunya,s'incorpora a la vida literària clandestina.
A partir de 1945, comença les negociacions per reprendre el teatre en català i a partir d'aquí, escriu alguns drames en prosa de caire existencialista que, malgrat el seu interès, obtenen poc ressò. Desanimat, després de la lluita i la col·laboració duta a terme a la resistència, decideix abandonar-la progressivament i intentar tornar a viure del teatre. Comença a col·laborar amb estaments més o menys oficials com el Diario de Barcelona, fins el 1957, Destino, de 1951 a 1961 i La Vanguardia, de 1957 fins el 1961. Accepta, a més, el càrrec de Conseller de la Societat d'Autors a Madrid. A partir d'aquestes col·laboracions, es promouen campanyes que desqualifiquen la seva persona i la seva obra i que l'acaben fent sentir marginat dels cerclesculturals catalans durant anys.
L'any 1954, amb seixanta anys, emprèn l'escriptura de les Memòries i estrena La ferida lluminosa, obra que li retorna l'èxit perdut en els darrers anys.
Els dos darrers anys de la seva vida escriu un parell d'obres: El senyor Perramon i El fiscal Requesens, inspirades en obres de Molière i Gògol respectivament, i escrites a mida per a l'actor còmic Joan Capri....
ÍNDEX
Biografia…………………………………………………………………………………………………p.3
Vida…………………………………………………………………………………….………..p.3
Obra……………………………………………………………………………………….…….p.4
Poesía de Sagarra…………………………………………………….p.4
La seva obra dramática…………………………………………….p.5
Obra en prosa…………………………………………………………..p.6
Conclusió………………………………………………………………….p.6
Movimentliterari del autor………………………………………………………………………p.6
Comentari del fragment……………………………………………………………………….……p.7
La ruta blava. Viatge als mars del Sud…………………………………………..….p.7
Els ocells amics………………………………………………………………………….…...p.8
JOSEP MARIA DE SAGARRA
BIOGRAFIA
VIDA
Va néixer a Barcelona el 5 de març de 1894. Descendent d'una antiga família de la noblesa catalana i fill de l'historiadorFerran de Sagarra i de Siscar, va fer el batxillerat al col·legi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona. El 1916 va ingressar a l'Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d'acabar-los, va deixar els estudis per dedicar-se de ple a la literatura.
El 1913 va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona amb el poema Joande l'Ós.
Des de 1918 i després d'haver escrit la seva primera obra de teatre, Rondalla d'esparvers, per encàrrec de la nova empresa de català del Romea, Sagarra es professionalitzà plenament com a escriptor tot conreant tota mena de gèneres. Gairebé al llarg de tota la seva vida , Sagarra va exercir el periodisme, i del 1919 al 1921 va ser corresponsal de Berlín per al diari El Sol.Posteriorment, es va dedicar a la crítica teatral a la Publicitat, on va escriure els Aperitius(1929-1936). Va destacar durant la dècada dels 20 i dels trenta per la seva producció poètica i dramàtica.
L'esclat de la guerra civil espanyola, l'any 1936 -any en què li encomanen l'Himne de l'Olimpíada Popular- marca un abans i un després en la seva vida i en la seva obra.
Gràcies al cònsol italià, que téuna gran admiració per l'escriptor català ajuda a fugir, entre d'altres, la seva germana. Els seus versos satírics contra la FAI fan que en aquells moments es trobi en perill. S'instal·la al Port de la Selva, en companyia de la seva promesa Mercè Devesa, i, advertit pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya durant la República arriba a la frontera francesa. Així, entre 1936 i 1940,resideix a l'estranger. L'any 1936 es casa amb Mercè Devesa i emprenen un llarg viatge de noces des de Marsella fins a Tahití i la Polinèsia que dura fins al 1938. L'any 1938 s'estableix a París on neix, el 6 de gener de 1939, el seu fill Joan. Quan esclata la guerra mundial, es trasllada successivament a Saint-Sulpice-la-Pointe, Prada i Banyuls de la Marenda. El 1940, de retorn a Catalunya,s'incorpora a la vida literària clandestina.
A partir de 1945, comença les negociacions per reprendre el teatre en català i a partir d'aquí, escriu alguns drames en prosa de caire existencialista que, malgrat el seu interès, obtenen poc ressò. Desanimat, després de la lluita i la col·laboració duta a terme a la resistència, decideix abandonar-la progressivament i intentar tornar a viure del teatre. Comença a col·laborar amb estaments més o menys oficials com el Diario de Barcelona, fins el 1957, Destino, de 1951 a 1961 i La Vanguardia, de 1957 fins el 1961. Accepta, a més, el càrrec de Conseller de la Societat d'Autors a Madrid. A partir d'aquestes col·laboracions, es promouen campanyes que desqualifiquen la seva persona i la seva obra i que l'acaben fent sentir marginat dels cerclesculturals catalans durant anys.
L'any 1954, amb seixanta anys, emprèn l'escriptura de les Memòries i estrena La ferida lluminosa, obra que li retorna l'èxit perdut en els darrers anys.
Els dos darrers anys de la seva vida escriu un parell d'obres: El senyor Perramon i El fiscal Requesens, inspirades en obres de Molière i Gògol respectivament, i escrites a mida per a l'actor còmic Joan Capri....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.