Albert Casals


Va néixer a Barcelona el 18 de juliol de 1990 a la matinada. Per desgràcia (o per sort, des del punt de vista escolar) als 5anys el va agafar una malaltia que es diu mononucleosi que el va ferestar a l'hospital uns mesos. El problema és que al cap de poc de curar-lo es va tornar a posar malalt, i aquesta vegada era leucèmia, provocada probablement per la mononucleosi. La leucèmia el vadurar fins als 9 anys aproximadament. Al principi només podia estar a l'hospital, després a casa i a l'hospital, i finalment al voltant dels 7 anys el van deixar sortir i tenir vida més o menys normal.També va ser cap als 7 anys que la seva família va decidir anar a viure a Esparreguera. Quan el van deixar "en llibertat condicional" va començar a anar a l'escola allà. La nova escola el va encantar,igual que el poble d'Esparreguera, i la veritat és que va estar molt feliç d'alliberar-me de Barcelona. 

Als 8 anys, seguint amb el tractament de leucèmia, el van donar tanta medicació (no va ser unerror sinó un risc mesurat perquè no em morís xD) que es va quedar en cadira de rodes. Al principi no sabíen quin seria el diagnòstic però va acabar sent de per vida. Què hi farem xD. Quan hi pensa,però, no podia evitar fer-se la complicada pregunta: “seria ara més feliç si no hagués tingut una leucèmia?”. “M’agradaria tant viatjar, seria tan conscient que visc la vida que vull viure i capaltra?”. “Em sentiria tan il·lusionat pel futur i pel present com em sento ara?”. Suposo que són preguntes que mai podra respondre, i per tant mai sabra si la leucèmia i la cadira van ser unadificultatounasort. 

Als 9 anys va aconseguir curar-se de la leucèmia. A partir d’alli les coses van començar a millorar (mirant-ho amb perspectiva, no sembla gaire difícil, no?) fins aquell dia que encarasegueixen millorant.
L’any que va acabar ESO va començar a viatjar sol per primera vegada, encara que feia molt de temps ja en tenia ganes. No sé ben bé quan va començar aquest desig de descobrir i...