Alfabet dactilologic
Páginas: 2 (251 palabras)
Publicado: 16 de febrero de 2010
MÈTODES GESTUALS
ALFABET DACTILOLOGÍC
«Lletrejo manual», «dactilología» o «alfabet manual» són alguns dels termes emprats per a referir-nos a certesrepresentacions manuals de l'alfabet. Existeix una correspondència entre una forma concreta de la mà i una lletra de l'alfabet escrit. Podríem dir que la dactilologíaés una forma d'escriptura «en l'aire». Els alfabets manuals són, en l'actualitat, principalment emprats per les persones sordes en la seva comunicació per a, perexemple, lletrejar noms propis, termes orals que no tenen correspondència exacta amb un signe concret, etc. Són així mateix emprats en contextos educatius amb lafinalitat de servir de facilitador per a l'aprenentatge de la llengua oral. A pesar que l'ocupació actual se circumscriu a l'àmbit de la comunicació de les personessordes, aquests alfabets van ser, a l'origen, emprats per persones oïdores.
Farrar (1923), citat per Van Uden (1968), assenyala que l'alfabet manual era d'úscomú en l'Edat Mitjana, trobant-se dibuixos de dactilología en bíblies del segle XII (Best, 1943, citat per Van Uden, 1968). Pel que sembla, era un sistema decomunicació àmpliament difós i empleat en certes ordres religioses que practicaven la regla del silenci. Les primeres referències a l'ocupació de l'alfabetdactilológico en l'educació dels sords les trobem en l'obra de Pablo Bonet (1620), qui pel que sembla va ser el primer a utilitzar aquest sistema d'escriptura manual per al'ensenyament del parla als sords. El seu alfabet es va estendre ràpidament a diferents països, configurant-se com la base de l'actual alfabet internacional.
ALFABET DACTILOLOGÍC
«Lletrejo manual», «dactilología» o «alfabet manual» són alguns dels termes emprats per a referir-nos a certesrepresentacions manuals de l'alfabet. Existeix una correspondència entre una forma concreta de la mà i una lletra de l'alfabet escrit. Podríem dir que la dactilologíaés una forma d'escriptura «en l'aire». Els alfabets manuals són, en l'actualitat, principalment emprats per les persones sordes en la seva comunicació per a, perexemple, lletrejar noms propis, termes orals que no tenen correspondència exacta amb un signe concret, etc. Són així mateix emprats en contextos educatius amb lafinalitat de servir de facilitador per a l'aprenentatge de la llengua oral. A pesar que l'ocupació actual se circumscriu a l'àmbit de la comunicació de les personessordes, aquests alfabets van ser, a l'origen, emprats per persones oïdores.
Farrar (1923), citat per Van Uden (1968), assenyala que l'alfabet manual era d'úscomú en l'Edat Mitjana, trobant-se dibuixos de dactilología en bíblies del segle XII (Best, 1943, citat per Van Uden, 1968). Pel que sembla, era un sistema decomunicació àmpliament difós i empleat en certes ordres religioses que practicaven la regla del silenci. Les primeres referències a l'ocupació de l'alfabetdactilológico en l'educació dels sords les trobem en l'obra de Pablo Bonet (1620), qui pel que sembla va ser el primer a utilitzar aquest sistema d'escriptura manual per al'ensenyament del parla als sords. El seu alfabet es va estendre ràpidament a diferents països, configurant-se com la base de l'actual alfabet internacional.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.