Alfons X De Lleó I De Castella

Alfons X de Lleó i de Castella o Alfons X el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284),  HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Rei_de_Castella" \o "Rei de Castella" rei de Castella i de Lleó (1252-1284)
Fill de gran de  HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_III_de_Lle%C3%B3_i_de_Castella" \o "Ferran III de Lleó i de Castella" Ferran III de Lleó i deCastella i de  HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Beatriu_de_Su%C3%A0bia" \o "Beatriu de Suàbia" Beatriu de Suàbia, va heretar el  HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Castella" regne de Castella a la mort del seu pare el 1252.
Va fracassar en la pugna per la corona del Sacre Imperi Romanogermànic a la qual va dedicar molt esforç i diners. Va prendre diverses placesandaluses, Cadis entre elles, però va haver de renunciar a l'Algarve i a les seves aspiracions sobre Navarra. El 1260 conquesta i incendia Rabat.
Estàtua a Madrid (J. Alcoverro,1892).
Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels  HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Mud%C3%A8jar" \o "Mudèjar" mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys delseu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb  HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Violant_d%27Arag%C3%B3_i_d%27Hongria" \o "Violant d'Aragó i d'Hongria" Violant d'Aragó, filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don  HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_de_la_Cerda" Ferran de la Cerda, va morir el 1275. El rei va tractar dedefensar els drets successoris del  HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfons_de_la_Cerda&action=edit&redlink=1" \o "Alfons de la Cerda (encara no existeix)" seu nét, el primogènit de Ferran, però  HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/San%C3%A7_IV_de_Castella" \o "Sanç IV de Castella" Sanç, fill segon del rei i germà de  HYPERLINK"http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_de_la_Cerda" Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixaentre les dues, que donen començament i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans.
Durant el seu regnat va impulsar l'economia destacant entre altres mesures la institucionalització de la Mesta en 1273. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans ( HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_M%C3%BArcia" \o "Regne de Múrcia"Múrcia), Baixa  HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Andalusia" Andalusia) i la unificació legislativa amb el  HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fur_Real&action=edit&redlink=1" \o "Fur Real (encara no existeix)" Fur Real i les Set Partides.
A pesar d'haver pactat amb Pere el Gran el  HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_d%27%C3%81greda_(1281)" \o "Tractatd'Ágreda (1281)" Tractat d'Ágreda per garantir el suport de la Corona d'Aragó a les pretensions de Sanç, a canvi de la pau i cessions territorials,[1] Alfons va decretar el des-heretament de Sanç el 8 de novembre de 1282, però aquest es va fer finalment amb el tron a la mort del seu pare .
Política cultural
Il·lustració d'un problema d'escacs alLibro de axedrex, dados y tablas, publicat aSevilla el 1283.
Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en  HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Gallec" gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, la Crónica general e grand estoria, i les Cantigas de...