almidó
Páginas: 3 (609 palabras)
Publicado: 8 de mayo de 2014
Practiques de laboratori
DIGESTIÓ DE MIDÓ A LA BOCA
Introducció
La digestió és el procés de transformació dels aliments que són ingerits en substàncies més senzilles per ser absorbits. Ladigestió ocorre tant en els organismes pluricel·lulars com en les cèl·lules. En cada pas de la conversió energètica d'un nivell a un altre hi ha una perduda de matèria i energia utilitzable associada ala conservació de teixits i també a la degradació de l'aliment en partícules més petites, que després es reconstituiran en molècules tissulars més complexes.
El midó és, juntament amb el glicogen,un homopolisacàrid de funció de reserva energètica en estar format d'anòmers α de glucosa, cosa que li permet hidrolitzar-se fàcilment alliberant els monosacàrids quan sigui necessari. Com els altrespolisacàrids, no és soluble en l'aigua. Això li permet una idoneïtat davant els monosacàrids i disacàrids perquè la concentració de les cèl·lules en què es troben es manté inalterada i s'evitenproblemes osmòtics.
L’objectiu d’aquesta pràctica és comprovar l’existència d’amilasa a la saliva i demostrar que el midó és un polisacàrid compost per moltes molècules de sucres senzills (glucosa).Substàncies i material
Fehling A
Fehling B
Lugol
Vas de prcipitats
Aigua
Encenedor
Midó
Saliva
Gradeta
Tubs d’assaig
Procediment
Posar en una gradeta quatre tubs d’assaig, numeratsde l’1 al 4.
Afegir a cada tub 5 mL d’un solució diluïda de midó.
Als tubs 3 i 4 afegir una petita quantitat de saliva.
En el tub 1 fes la reacció de Fehling. (afegeixes 1mL de Fehling A i lamateixa quantitat de Fehling B, agites bé i l’escalfes a la flama de l’encenedor).
En el tub 2 fes la prava de Lugol. (4 i 5, els resultats són el esperats per un polisacàrid com el midó).Els tubs 3 i 4 que contenen el midó al qual li hem afegit saliva, els posem en un vas de precipitats al bany Maria, controlant la temperatura de l’aigua perquè no bulli, ja que el que intentem és que...
DIGESTIÓ DE MIDÓ A LA BOCA
Introducció
La digestió és el procés de transformació dels aliments que són ingerits en substàncies més senzilles per ser absorbits. Ladigestió ocorre tant en els organismes pluricel·lulars com en les cèl·lules. En cada pas de la conversió energètica d'un nivell a un altre hi ha una perduda de matèria i energia utilitzable associada ala conservació de teixits i també a la degradació de l'aliment en partícules més petites, que després es reconstituiran en molècules tissulars més complexes.
El midó és, juntament amb el glicogen,un homopolisacàrid de funció de reserva energètica en estar format d'anòmers α de glucosa, cosa que li permet hidrolitzar-se fàcilment alliberant els monosacàrids quan sigui necessari. Com els altrespolisacàrids, no és soluble en l'aigua. Això li permet una idoneïtat davant els monosacàrids i disacàrids perquè la concentració de les cèl·lules en què es troben es manté inalterada i s'evitenproblemes osmòtics.
L’objectiu d’aquesta pràctica és comprovar l’existència d’amilasa a la saliva i demostrar que el midó és un polisacàrid compost per moltes molècules de sucres senzills (glucosa).Substàncies i material
Fehling A
Fehling B
Lugol
Vas de prcipitats
Aigua
Encenedor
Midó
Saliva
Gradeta
Tubs d’assaig
Procediment
Posar en una gradeta quatre tubs d’assaig, numeratsde l’1 al 4.
Afegir a cada tub 5 mL d’un solució diluïda de midó.
Als tubs 3 i 4 afegir una petita quantitat de saliva.
En el tub 1 fes la reacció de Fehling. (afegeixes 1mL de Fehling A i lamateixa quantitat de Fehling B, agites bé i l’escalfes a la flama de l’encenedor).
En el tub 2 fes la prava de Lugol. (4 i 5, els resultats són el esperats per un polisacàrid com el midó).Els tubs 3 i 4 que contenen el midó al qual li hem afegit saliva, els posem en un vas de precipitats al bany Maria, controlant la temperatura de l’aigua perquè no bulli, ja que el que intentem és que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.