Alzheimer

L’ALZHEIMER
La malaltia, descrita per Alois Alzheimer, es la causa més freqüent de demencia en les persones grans. Es produeix per la pèrdua progresiva de neurones del cervell, deguda a l’acumulació d’una proteína anomenada B-amiloide. Les causes no són clares, pero se sap que la presencia d’una de les formes de la proteína apo E fa augmentar el risc de patir Alzheimer en un petit percentatged’afectats.
En el desenvolupament de la malaltia hi actúen molts altres factors externs, com ara virus que no es coneixen o factors que fan augmentar el risc d’accident vascular, com ara el tabaquisme.
La incidencia augmenta amb l’edat, cinc anys a partir dels 65. L’augment de l’esperança de vida comporta que cada cop s’en donin més casos i que la malaltia esdevingui un dels problemas de salutpública mes importants dels països occidentals.
Hi ha altres demències que afecten la poblacio gran, a diferencia de l’Alzheimer, son reversibles, com per exemple les situacions d’infeccions greus amb febre alta, una alimentacio deficient o les Reaccions adverses a diversos farmacs.
Les proves de diagnostic per la imatge del cervell, com ara la tomografía per emissio de positrons, la tomografíacomputada i les ressonancies magnetiques, detecten la perdua de neurones i una disminucio progressiva de la mida normal del cervell. Els neurolegs utilitzen com a primera prova diagnostica els examens neuropsicologics, mitjançant uns qüestionaris que intenten avaluar les capacitats o habilitats cognitives i detectar les alteracions de la memoria, de l’atencio o del calcul.
La malaltia d'Alzheimer, osimplement alzheimer, és la demència més comuna. És incurable, degenerativa i terminal. Va ser descrita per primer cop pel psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer durant l'any 1906, per la qual cosa se li va donar el seu nom. En general es diagnostica en persones majors de 65 anys,[1] malgrat que hi ha casos d'aparició precoç, els quals, tot i que amb menor prevalença, es poden donar forçaabans. Aproximadament, es calcula que al setembre de 2009 al món hi havia més de 35 milions de casos registrats.[2] Segons sembla, la prevalença d'aquesta malaltia podria assolir els 107 milions de persones al 2050.
Malgrat que la causa d'aquesta malaltia és diferent per a cada cas, hi ha força símptomes comuns.[3] Els primers a manifestar-se solen ser confosos per simples efectes de l'edat ocauses de l'estrès.[4] En aquestes primeres etapes, el símptoma més comú que es detecta és la pèrdua de memòria, així com la dificultat per recordar coses apreses recentment. Quan un metge n'és informat i se sospita de la presència d'Alzheimer, el diagnòstic generalment es confirma amb una avaluació del comportament del pacient i amb tests cognitius, tot i que, si es pot, sovint també se li fa escànercerebral.[5]
A mesura que la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l'agressivitat, canvis d'humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat.[4][6] Gradualment, també es perden les funcions corporals, tendint finalment cap a la mort.[7] El pronòstic individual és difícil d'assegurar, ja que la durada de les etapes és molt variable. L'Alzheimer, peraltra banda, presenta un període indeterminat de temps mentre es desenvolupa, abans d'esdevenir del tot evident. Per això, és possible que progressi sense diagnosticar durant força anys. La mitjana de vida una vegada diagnosticat és d'aproximadament set anys.[8] Menys del 3% dels individus viu més de 14 anys després del diagnòstic.[9]
Les causes i la progressió de la malaltia no són clares. Elsestudis indiquen que la malaltia està associada a les plaques senils i cabdells neurofibrilars en el cervell.[10] Els tractaments que s'utilitzen actualment per tractar-la causen petits beneficis simptomàtics; però encara no hi ha tractament per retardar o detenir la malaltia. Al 2008 es van dur a terme més de 500 assajos clínics per intentar identificar un possible tractament, però encara és...