anàlisis "és quan dormo que hi veig clar"

JOSEP VICENÇ FOIX És quan dormo que hi veig clar


És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Albassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–Ola lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.


LECTURA I COMPRENSIÓ DEL TEXT:

Vocabulari:
Escata: Cadascuna de les petites plaques de metall, os, …, que, sobreposades, formen un ornament, un ausberg(armadura) …
Casalot: Casa gran vella i ruïnosa.
Garric: Arbust de fulla perenne de la família de les fagàcies, de fulles coriàcies,verdes i lluents, sinuades i espinoses, i fruits en gla.
Gepic: Geperut.
Era: Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual un posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.
Metzina: Substància que quan és introduïda en l’organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort. (verí)
Salvatgina: Dit de les bèsties que viuen al bosc, no domesticades,especialment de les que són objecte de caça.
Jaç: Cau d’un animal.
Carena: En una muntanya o una serralada, línia divisòria de dos vessants.
Foll: boig.

Aquest poema és de Josep Vicenç Foix, nascut a Sarrià, Catalunya, l’any 1893 i mort a Barcelona, Catalunya, l’any 1987. Aquest poema pertany a un dels llibres de Josep Vicenç Foix que es diu : “On he deixat les claus...” publicat al 1953. Aquesta obrapertany al moviment avantguardista, al final del s.XIX i principis de s.XX.

Josep va ser un dels avantguardistes més destacats de l’època. Va ser un poeta, periodista i assagista (assaig: gènere literari català). La seva poesia i la seva obra són un miratges sensual del paisatge català i del caràcter català. Foix dominava exageradament la llengua catalana, cosa que fa que molts dels poemestinguin un vocabulari extens i “privilegiat”.

Aquest poema es pot situar a finals de la guerra civil. Per algunes expressions com “mato el monstre que no dic” que es podria referir a aquells que han ocupat la seva terra (Catalunya). També per “planto la meva bandera” significa que ell planta la bandera amb somni d’una esperança de llibertat per la seva terra estimada.
També podem relacionar elpoema amb la identitat d’una nació, en el seu cas la identitat amb Catalunya. Ja que quan diu “És quan dormo que hi veig clar” són les parts íntimes dels seus somnis, les seves il·lusions, les seves esperances...

Aquesta obra és surrealista. Ja que deixa corre la imaginació i interpreta la realitat amb uns ulls inconscients, com aquell qui diu, escrivia les coses sense pensar, tot i que no fosaixí. Les seves descripcions produeixen un efecte plàstic per la seva evocació de colors i de formes, és a dir, que les formes i colors que descriu Foix produeixen un efecte estètic de les formes per si mateixes.


ANÀLISI DE LA FORMA:

Els versos són heptasíl·labs. La rima és consonant tot i segueix l’ordre de abababbaab i així amb cada estrofa. La rima és reble, és a dir que no són rimesdifícils de trobar. Hi ha rims maridats que són la combinació de rimes femenines i rimes masculines.

Té tres estrofes de deu versos cada una. Podria ser una estampida ja que aquesta cançó ha estat musicada. Una de les persones que l’ha cantada és el conegut Joan Manuel Serrat. L’estrofa és com un sonet.

Té una tornada al final de cada estrofa que repeteix els dos primers versos de cada una...