An Lisi Del Pensador
Páginas: 2 (396 palabras)
Publicado: 23 de agosto de 2015
EL PENSADOR
Documentació:
El pensador és una obra d’August Rodin, feta a finals del segle XIX. És un fosa de bronze, amb forma exempta i sedent. És una escultura monocroma. Es troba al museu Rodin, a
París. Representa un home nu, assegut en una roca en posició de reflexió.
Anàlisi formal:
Pel que fa la composició, té un proporció de 71,5cm x 40cm i una composició centrípeta: cap endins, desvinculantse de qualsevol relació amb l’entorn exterior i els trets anatòmics
(cap, braços i cames) es relacionen entre si en una figura geomètrica regular. L’eix de simetria es trenca per la disposició de les mans, la mà dreta recolza el cap i l’esquerra es
troba sobre la cama. El ritme és
desequilibri
entre moviment i repòs. L’estil que utilitza l’autor està influenciat per Miquel Àngel. Aquesta influència es veu
reflectida en la intensitat de tractament anatòmic de la musculatura i també en els volums desmesurats d’algunes parts del cos. Tant el seu tractament de la matèria com el seu gust
per les formes arrodonides fa que el considerem el gran renovador de l’escultura
contemporània. L’estil de l’època: Impressionisme. Precedent: Realisme Consegüent:
Postimpressionisme.
Interpretació:
La importància del tema està basat en el fet de pensar i l’escultura representa un
personatge anònim immers en les seves preocupacions. En un primer moment Rodin va realitzar aquesta escultura com la imatge de Dante, el gran poeta florentí, però no tenia
intenció que la imatge s’hi assemblés físicament sinó modelar una metàfora del pensament de l’home enfrontat al seu destí mortal. L’obra formava part d’un gran projecte ideat per a
una gran exposició del museu d’arts decoratives de París, que tenia com a motiu central el famós llibre de Dante. Va començar tenint un funció únicament decorativa, però amb el
temps també s’ha convertit en il∙lustrativa, ja que vol transmetre una idea amb la seva obra. ...
Documentació:
El pensador és una obra d’August Rodin, feta a finals del segle XIX. És un fosa de bronze, amb forma exempta i sedent. És una escultura monocroma. Es troba al museu Rodin, a
París. Representa un home nu, assegut en una roca en posició de reflexió.
Anàlisi formal:
Pel que fa la composició, té un proporció de 71,5cm x 40cm i una composició centrípeta: cap endins, desvinculantse de qualsevol relació amb l’entorn exterior i els trets anatòmics
(cap, braços i cames) es relacionen entre si en una figura geomètrica regular. L’eix de simetria es trenca per la disposició de les mans, la mà dreta recolza el cap i l’esquerra es
troba sobre la cama. El ritme és
desequilibri
entre moviment i repòs. L’estil que utilitza l’autor està influenciat per Miquel Àngel. Aquesta influència es veu
reflectida en la intensitat de tractament anatòmic de la musculatura i també en els volums desmesurats d’algunes parts del cos. Tant el seu tractament de la matèria com el seu gust
per les formes arrodonides fa que el considerem el gran renovador de l’escultura
contemporània. L’estil de l’època: Impressionisme. Precedent: Realisme Consegüent:
Postimpressionisme.
Interpretació:
La importància del tema està basat en el fet de pensar i l’escultura representa un
personatge anònim immers en les seves preocupacions. En un primer moment Rodin va realitzar aquesta escultura com la imatge de Dante, el gran poeta florentí, però no tenia
intenció que la imatge s’hi assemblés físicament sinó modelar una metàfora del pensament de l’home enfrontat al seu destí mortal. L’obra formava part d’un gran projecte ideat per a
una gran exposició del museu d’arts decoratives de París, que tenia com a motiu central el famós llibre de Dante. Va començar tenint un funció únicament decorativa, però amb el
temps també s’ha convertit en il∙lustrativa, ja que vol transmetre una idea amb la seva obra. ...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.