Analizar una obra pictorica



ANALITZAR UNA OBRA PICTÒRICA
Analitzar una obra pictòrica
Documentació: Dades generals de l’obra
El títol de l’obra és Èdip i l'Esfinx. El seu autor és el francès Jean-Auguste-Dominique Ingres. Jean-Auguste va néixer a Montauban el 29 d’agost de 1780 i va morir a París el 14 de gener de 1867 amb 86 anys. Va ser un pintor clàssic, romàntic i realista. L’obra d’Èdip i l’Esfinx va serexecutada el 1808.
Actualment es troba al Museu del Louvre. Esta en
emmarcat (com es pot veure en la imatge) i es va pintar en oli sobre llenç.
Anàlisi formal
Quan veiem l’obra, podem descartar l’opció en que el contorn de les figures és el que més destaca. El color és el que fa ressaltar les figures del quadre. Com que el protagonista es situa just al davant d’una pedra fosca, veiem que elcontorn el fa el propi color de la seva pell. Sobretot predominen colors carnosos, marrons, vermells, granats, grocs,... Tot i que al fons de la imatge podem veure el cel blau. També destaca molt el negre.
La llum és un altre element important en el quadre. Ens amaga l’Esfinx dels nostres ulls en l’ombra d’una de les pedres del camí o de la muntanya de pedres. L’autor ha jugat amb la llum, fentpossible que el protagonista, Èdip, quedi totalment visible als nostres ulls i que en canvi, el seu acompanyant i l’Esfinx quedin amagats en la penombra.
El que ha fet Jean-Auguste-Dominique Ingres en aquesta obra per tal de fer perspectiva és jugar amb les llums i les mides. Ha dibuixat a Èdip gran i imponent al mig de la imatge. Ell surt ben il·luminat. En canvi, ha dibuixat a l’Esfinx sense gairebéllum i en un costat. L’home que acompanya a Èdip, esta situat en un extrem, petit i sense molt llum. Això fa l’efecte de que Èdip és el més important del quadre, que l’Esfinx és una part important, però no la que més. Per últim, el que menys importància té dins del quadre és el personatge del final del quadre. La perspectiva fa que surti molt petit gràcies a la poca llum i a la seva mida.
Lesfigures del quadre estan pintades per ordre d’importància respecte la grandària i la llum. Èdip, el protagonista del quadre, surt al mig, gran i pensatiu. En canvi, l’Esfinx, més tapat per la foscor surt amagat en el cantó esquerra. Per últim l’home del final a la dreta, que es veu petitó i amb poca llum. Hi predominen humans. No hi ha simetria, perquè cap dels components esta mirant endavant . Totsestan girats o mirant cap a un costat. Només produeix sensació de moviment l’home del final a la dreta. Al tenir la posició del cos en mitja rotació, fa que sembli que estigui fugint o que estigui cridant a Èdip de que s’acosta algú...
L’obra pertany a un estil Neoclàssic. En especial va ser un Neoclassicisme Francès. Aquest estil va començar als volts del 1.770 i es va deixar de practicar ambtanta productivitat el 1.800. Aquest estil es basava en la severitat del detall. L’únic que va intentar barrejar aquest estil amb la calidesa de la psicologia va ser, el nostre autor, Ingres. Els retrats que ell va fer són retrats que han marcat la història de l’art, així com altres quadres que va pintar. Els més destacats són les seves sèries d'odalisques i banys turcs. En l’obra que tenim, podemveure els detalls que va pintar. Des del cos d’Èdip fins als núvols del paisatge al fons, la forma de l’Esfinx , les seves preses sota la pedra (es veu un peu) o l’expressió terroritzada del company d’Èdip.
Anàlisi iconogràfic o temàtica
Veiem que és un tema mitològic. Perquè ens esta representant una escena d’un mite mitològic: La tragèdia de Sofocles.
Per entendre millor el quadre, hem desaber el per què d’aquests personatges i d’on ve el quadre.
Èdip era fill de Laio i Jocasta, reis de Tebes. Abans de que naixés el nen, Laio ja sabia que moriria en mans d’ell gràcies a la predicció d’un oracle. Per evitar-ho, Laio va lligar de mans i peus al seu fill i el va deixar a la muntanya. Per sort, un pastor el va trobar i el donar al rei de Corint. Polibi va batejar al nen com a Èdip (peu...