Aniversari

ANIVERSARI (Manel)

Els llums s’han apagat, han tret el pastís,

Aplaudien els pares, els tiets i els amics,

Tots a l’hora, agrupats en un únic crit,

Que demani un desig, que demani undesig!

I tu nerviosa com sempre que et toca ser el centre d’atenció,

Has fixa’t els ulls en un punt imprecís del menjador,

un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.

Els teus ullscavalcaven buscant un desig

les espelmes cremaven i alguns dels amics

Apocaven amb càmeres de retratar

Una veu comentava: ai que guapa està!

I jo en el fons m’acabava el culet de la copa,decidit

a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit!

Del tamany d’una mosca, Del tamany d’un mosquit.

Però un cop enpetitit sota els tamborets,

i la taula allargada pels dos cavallets,obrint-me pas amb prudència per un entramat

de sabates d’hivern, de confeti aixafat,

i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets

i amagar-me entre un tap de suro i la paretjust a temps que no em mengi el collons de gatet!

i escalar les sanefes del teu vestit,

i palcar el peu esquerra en un descosit,

i arribar-te a l’espatlla i seure en un botó

i agafar unpelet d’aire i amb un saltiró

enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final

I accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal

Ara un peu ara un braç ara el tors ara el cap.I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient,

repartir unes targetes, ser amable amb la gent,

I amb maneres de jove discret i educat,

presentar els meus respectes a l’autoritat,escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,

fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers,

I amb un home amb corbata que no se qui és.

I en el núvol de somnis que tens al’abast

I entre d’altres que, ho sento, però ja mai viuràs

Detectar un caminet que m’allunyi del grup

O una ombreta tranquil·la on, desapercebut,

estirar-me una estona i per fi relaxar-me,...