Antiàcids

1- INTRODUCCIÓ
Els antiàcids són uns medicaments amb la finalitat d’alleujar les molèsties originades per un excés d’àcid estomacal. El que fan principalment és reaccionar amb l’àcid clorhídric de l’estómac per formar sal i aigua, segons una reacció de neutralització que redueix l’acidesa gàstrica.
ÀCID + BASE  SAL+AIGUA
És a dir, els antiàcids actuen sobre l’àcid en un procés deneutralització per tal de donar una sal neutra. Encara que aquesta és una definició teòrica molt útil per determinar la naturalesa dels antiàcids, però en la preparació farmacològica es necessita una definició operativa i quantitativa. Així, també es considera que un producte és antiàcid quan pot neutralitzar in vitro com a mínim 5 mil·limols d’àcid clorhídric per dosis i mantenir el pH a 3’5 en un tempsde 10 minuts.
La capacitat neutralitzadora d’un antiàcid s’expressa com la quantitat de substància d’àcid clorhídric, expressada en mil·limols, que pot neutralitzar una dosis estàndard de l’antiàcid, és a dir, es determina per una valoració àcid-base.

Aquests són els tipus d’antiàcids més comuns i la seva composició:

MEDICAMENT
COMPOSICIÓN (principis actius)
Maloox Concentrat
Hidròxidd’alumini
Hidròxid de magnesi
Almax Forte
Almagat
Rennie
Carbonat de calci
Secrepat reforzat
Aminoacetat de dihidròxialumini
Hidròxid d’alumini (gel sec)
Trisilicat de magnesi hidratat
Carbonat de calci
Sal de fruita ENO
Hidrogencarbonat de sodi
Àcid cítric
Carbonat de sodi anhidre

2.-CONCEPTE D’ÀCID I DE BASE
Alguns àcids i bases eren coneguts des de l’antiguitat. Els àrabsconeixien algunes bases càustiques com l’hidròxid de sodi i l’hidròxid de calci. D’ells ens han arribat mètodes molt enginyosos per a la seva preparació. L’àcid nítric era ja conegut el 1160. L’anomenaven “aigua forta”, i s’utilitzaven per separar l’or de la plata. Algun temps més tard es va obtenir l’àcid sulfúric, que els alquimistes anomenaven “oli vitriol”. L’àcid clorhídric data del segle XV.

Laprimera teoria sobre la naturalesa dels àcids la va donar Lavoisier, en admetre que els àcids eren substàncies que contenien oxigen. Per aquesta propietat l’oxigen rep el nom de “generador d’àcids”. Posteriorment Davy va trobar que altres àcids, com l’àcid clorhídric o l’àcid bromhídric, no contenien oxigen, fet que va provocar que, de mica en mica, s’estengués la idea que el responsable del’acidesa era l’hidrogen i no l’oxigen. Més endavant, Liebig va observar que l’hidrogen dels àcids pot substituir-se per metalls i obtenir sals.

Abans del segle XIX, quan es va definir per primera vegada una teoria sobre els àcids i les bases, aquests es reconeixien pels seus caràcters empírics. Van aparèixer al Traité élémentaire de Chimie, que és un llibre de text influent escrit per AntoineLavoisier va publicar el 1789 i traduïda a l'anglès per Robert Kerr en 1790. Es considera que és el primer llibre de text de química moderna que contenia una llista d'elements, o substàncies que no podien ser classificades a més, que inclouen oxigen, nitrogen, hidrogen, fòsfor, mercuri, zinc i sofre. També constitueix la base de la llista moderna dels elements.










2.1.-CARACTERÍSTIQUESÀCIDS-BASES

CARACTERITZACIÓ EXPERIMENTAL D'ÀCIDS I BASES
ÀCIDS
BASES
Condueixen el corrent elèctric, és a dir, són electròlits
Condueixen el corrent elèctric, característica comuna de tots els electròlits
Reaccionen amb alguns metalls, com el zinc, el ferro, el magnesi i alliberen hidrogen gasós
Dissolen olis i sofres
Canvien el color d’algunes substàncies anomenades indicadorsModifiquen el color dels indicadors, que prenen un color distint al que tenen en solucions àcides
Tenen sabor àcid
Tenen sabor càustic
Quan reaccionen amb les altres substàncies anomenades bases, perden totes les seves propietats i s’obtenen unes altres substàncies, les sals

Són lliscoses al tacte
Reaccionen amb els carbonats alliberant diòxid de carboni
Reaccionen amb els àcids, perden les...