Antologia De La Poesia Catalana

Antologia de la poesia catalana









AUSIAS MARCH
Era fill de Pere March i Elionor Ripoll, casats a València el 2 de setembre del 1379. D'aquesta unió naixeria posteriorment una filla, Peirona (morta el 1472) que era sorda profunda; a més, d'un matrimoni anterior Pere March tenia altres tres fills i néts.
Per a Pere March, que tenia quasi 60 anys, aquest fill tardà es degué convertir en elseu preferit, ja que poc abans de morir, instituí Ausiàs com a hereu universal dels seus béns, quan només tenia tretze anys, esdevenint el cap de la branca valenciana de la família.[2]
Ausiàs seguí la tradició familiar, rebent educació per a formar-lo com a cavaller, unida a una sòlida formació cultural. En aquesta darrera la intervenció de son pare fou cabdal; aquest era vassall distingit del ducde Gandia, Alfons d'Aragó, i el seu fill, com a aspirant a cavaller, tenia un lloc reservat entre patges i escuders de la cort ducal. Per una altra banda Pere March era un poeta destacat i tenia una bona biblioteca, també influirien en el jove Ausiàs els centres culturals de Sant Jeroni de Cotalba i la cort ducal de Gandia.
















JOAN ROIS DE CORELLA
Fill major d'un noble cavaller(Ausiàs Roís de Corella) estava emparentat de lluny amb el comte de Cocentaina i tingué una íntima relació amb el poeta Ausiàs March, trenta anys més gran que no pas Joan Roís. Així, el 1443, fou un dels testimonis en el contracte matrimonial entre el poeta i la seva segona muller (Joana Escorna). De la mare només en sabem que es deia Aldonça. El matrimoni tingué quatre fills: Joan, Manuel, que es féufrare, Lluís i Dalfina.
La seva vida sentimental fou molt intensa, ja que a partir de les nombroses aventures amoroses anònimes a què fa referència al llarg dels seus escrits, han pogut ser documentades diverses experiències. En morir Roís de Corella tenia una cambra a la seva disposició al convent de Sant Francesc, prova de la seva creixent religiositat a mesura que s'anà fent vell. Efecte totplegat del penediment que degué sentir de la passada vida mundana

















TEODOR LLORENTE
Teodor Llorente Olivares fou un poeta nascut a València el 7 de gener de 1836 al si d'una família de juristes, escriptor en llengua catalana i castellana Va morir en la mateixa ciutat el 2 de juliol de 1911. És el poeta més reconegut de la Renaixença valenciana.seguí la carrera d'advocat i exercí laprofessió de periodista.A la universitat valenciana va cursar els estudis de dret i filosofia i lletres. En un principi, va escriure poesies en castellà. Però, havent llegit El Gaiter del Llobregat de Rubio i Ors, va començar a compondre rimes en valencià. La visita que va fer a València Marià Aguiló acabà per guanyar-li a la causa valencianista i catalanista, fins al punt de convertir-se a lafigura més preeminent de la Renaixença a terres valencianes. Al mateix temps conreava el periodisme en castellà


















FRANCESC VICENT GARCIA
Francesc Vicent Garcia i Torres, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Tortosa, Baix Ebre, ca. 1578 o 1579– Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 6 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres –poesia, teatre, prosa–, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle XIX. La immensa fama que va adquirir es va mantenir inalterada –superant fins i tot la prohibició de les seves obres per la Inquisició (1782)– fins altriomf de la Renaixença. Llavors, la crítica el va presentar com el culpable de la castellanització literària i de la decadència de la literatura catalana, i va començar una etapa de descrèdit que tot just ara comença a ser superada. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.


















JORDI DE SANT JORDI
Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i...