Antropologia de Plató i Descartes

ANTROPOLOGIA DE PLATÓ I DESCARTES
Plató considera que el més important en l’ésser humà no és el cos, sinó l’ànima. El cos forma part del món sensible, limitat, imperfecte, moral, etc. mentre quel’ànima és de naturalesa semblant a les idees i es capaç de conèixer aquestes, per tan, és bella, sàvia i bona. Aquesta ànima està empresonada dins el cos i té una naturalesa completament diferent al coshumà. Plató manté la idea de la transmigració de les ànimes, és a dir, que la desaparició del cos no significa en absolut la desaparició de l’ànima, sinó tot el contrari, la mort és considerada com unalliberament. Però aquest alliberament no dura per sempre, ja que l’ànima haurà de tornar a renéixer en un altre cos.
Plató considera que l’ànima recorda allò que ja havia conegut. Aquest record espossible ja que l’ànima ha existit en el món de les idees (REMINISCÈNCIA). Aquesta ànima és exclusiva de l’ésser humà i és immortal. Plató considera que el coneixement és la tendència natural del’ànima per alliberar-se del cos ja que el lloc de l’ànima és el món de les idees.
Segons l’antropologia platònica, l’ànima està formada per tres parts: la part racional, que es troba al cap és i l’única partimmortal independentment del cos, la seva funció és arribar al coneixement racional del món; la part irascible que es troba al mig del pit, és mortal i no es pot separar dels cos, és la font depassions nobles i té la finalitat de retenir els impulsos incontrolats de l’home; i finalment la part concupiscible que es troba al ventre i és l’origen de les passions innobles, és mortal i no es porseparar del cos ja que està absolutament lligada a ell.
Descartes tracta d’explicar la vinculació que hi ha en l’hombre entre l’extensió i el pensament. L’home està format per ment i matèria; ànima icos. Descartes sap que cos i ànima, però, són dues coses diferents y contràries. El cos es regeix per les lleis de la física, una física determinista y mecanicista, per tant, el cos forma part...