Aolma

Aloma: Es diu així perquè un oncle de la seua mare, que llegia Llull, ho havia volgut. Era el nom d'un dels personatges del llibre” Llibre d'Evast e Blanquerna”.
És una adolescent, bastant bonica, prima, no molt alta i pàl.lida. Té una dent del mig una mica més amunt que l'altra i les mans petites. Té molt poca autoestima, i en quant als sentiments i el seu estat d'ànim passa d'un extrem a unaltre, de l'alegria més esborrajada a la tristesa més negra. És vergonyosa, molt tendra, massa distreta, i diu que tot li cansa de seguida. Vol fugir del món en el que viu perquè li pareix gris i trist. Cada vegada es sentia més presonera i dominada, si no volia morir asfixiada hauria de defensar-se amb les dents. Pensa que hauríem de tenir un armari on desar tot allò bonic que ara no ens cap a lavida. I que ho poguéssim traure quan ja no fos tan trista.
Joan: És el germà d'Aloma, viu al marge de tot i no s'adona de res. Encara que treballa, aposta els diners i d'aquesta manera va perdre la casa. No és gaire responsable i no estima massa la seua dona, però pensa que és una bona dona que s'ocupa bé de la casa i de la seua familia. Tingué una aventura amb Coral.
Anna: és la cunyadad'Aloma, està casada amb el seu germà Joan. Tot l'amoïnava i la marejava, mai tenia ganes de sortir. Era molt pesada i segons quins dies no podia aguantar-la. Es conformava i, a la seua manera, era feliç, encara que estava enterada de les aventures i les apostes del seu marit. Es resignava amb tot. S'espantava de les malalties del seu fill Dani perquè no tenia ganes de patir.
Robert: És el germà d'Anna,viu a Amèrica. Era massa pàl.lid, amb la mirada febrosa i els ulls brillants, que a Aloma li feien angúnia, a penes més alt que Aloma. Els seus cabells eren lluents, decantats cap a la dreta. Vivia en un altre món entre coses que no el deixarien mai, com aquella dona que l'esperava a Amèrica, l'ombra de la qual posava intranquil.la a Aloma. Segons aquesta, era com un plat de sopa que et posen ala taula cada dia, perquè al final la relació entre ells dos era molt monòtona.
Coral: És una veïna de la mateix edat d'Aloma, més o menys. És molt maca, fina però una mica descarada. Els seus peus eren molt blancs, amb la pell que semblava de seda i amb els talons rosats, com si no haguessin caminat mai. I el que más impressionava Aloma era que sortia sempre que volia, i anava a ballar o alteatre sense donar explicacions i tot açò envolatada de xicots. És molt presumida, mala persona i una mica cruel. Pensa que l'amor és un bon perfum, unes joies boniques, que els xicots no et diguin mai que no i poder-los fer desaparèixer quan ja fan nosa.


Capítol 1.
Resum contingut:
Al principi s'explica com trien el nom d'Aloma, Aloma segueix la vida d'un gat, que un vigilant mata. Compra unllibre, i fa que es deixi unes cortineses en un quiosc, i al anar a buscar-les es queda sense diners i ha de tornar caminant en un dia de pluja.
Capítol 2.
Resum del contingut:
Explica la vida d'una família que havia viscut a una casa abandonada que es veia desde la finestra de l'Aloma.
Daniel estima l'Aloma, però no la respecta massa.
Aloma es descepciona, perquè la roba que havia comprada perfer-se unes cortines, les anaven a posar a l'habitació en que dormiria en Robert.
.Capítol 3.
Resum del contingut:
Joan proposa vendre la casa, però la idea no agrada. Aloma i ell van a rebre en Robert que arriba al port.
Capítol 4.
Resum del contingut:
Arriba Robert. A Aloma no li agrada el primer cop que el veu, en el fons si que li agrada. Aloma no diu el que pensen quan tornen caminantperquè té por de fer el ridícul. En arribar a casa Anna i Robert s'alegren veure's. Hi vé la Coral, i intenta conquistar a Robert. A Aloma no li fa gràcia. Finalment encara que diu que no li agrada en Robert, es posa gelosa de la Coral.
Capítol 5.
Resum del contingut:
Robert s'instala a casa l'Aloma, en Dani es posa malalt, el metge diu que no és res greu però que han d'estar per ell, i...