Apuntes Sociologia

Pel·lícula
Bourdieu. Un dels llibres més importants de la història de la sociologia.
Sociólogo. Establecer leyes, definir principios del porqué las cosas son como son en la sociedad.
Desigualdad. Capital: económico, cultural.
La sociologia
Ciència ja integrada i reconeguda.
Una ciència
Perfectament integrada al funcionament de les societats modernes. Gran difusió de conceptes i anàlisi.Però no és una ciència com les altres. Discutida: (llibertat) sembla desposseir els individus del seu lliure albiri; (ordre) revela veritats amagades sobre la lògica de les societats.
S’ha de reafirmar com a ciència. Sovint la sociologia és incòmoda, tant contra la creença col·lectiva de què som lliures; la sociologia ens ensenya que estem condicionats. Si el que podria reafirmar la societat ésl’ordre, la sociologia revela lo implacable que és aquest ordre, ens revela allò que podríem fer o que no ens deixa fer. Desenmascara la societat, posa en evidència les realitats, com per exemple l’economia i l’ordre social.
Bordieu. Concepte de reproducció social. Com es transmet l’ordre social a les generacions futures. L’ordre social es reprodueix en sí mateix. Es traspassen les desigualtats.Això ens obliga a pensar que té a veure amb nosaltres. Realitats: com més alts els estudis dels pares, més alt arriba l’estudi del fill; són més aplicats els fills de classe mitja que els de classe obrera. Això s’extreu de les estadístiques, són referents, condicionants, que determinen la majoria. Nosaltres prenem decisions, però en un context de condicionants molt important. Hi ha més possibilitatsque passi una cosa o altra. Factors: la classe social, la situació econòmica, el gènere.
Què és?
És una nova manera de veure d’una societat nova.
Secularització. Societat producte dels homes (ni immutables ni amb una essència divina).
Sociologia i transformació progressista de la societat.
Sociologia i reacció a la modernitat.
Societat nova. Pel procés de secularització inèdit. La religiótradicional havia estat la manera d’ordenar i organitzar el món. Món medieval centrat en Déu. Visió molt radical: el món és mundà, és borrós, no es vol saber res del món, desprestigi de les ciències, es centra en la teologia. Això comença a canviar amb el renaixement, i culmina al segle XIX, amb la secularització definitiva de la societat. Societat producte de les persones: sorgeix la sociologia. Lasocietat podria ser millor del què és, es pot canviar. Molts dels primers sociòlegs tenen una proposta de canvi i millora de la societat. Però també hi ha sociòlegs nostàlgics, que veuen un problema en la nova societat, però que creuen que lo millor era lo anterior, veuen un referent en l’antic règim. Són involucionistes.
Ensorrament de l’Antic Règim i la seva concepció religiosa. En aquestescircumstàncies sorgeix la sociologia. Però no necessàriament es presenta com a substituta de la religió. Hi ha propostes, no només en la sociologia, sinó també en altres ciències, de voler exaltar la ciència com a nova religió. Però aquesta tendència s’ha anat suavitzant, s’ha mostrat la cara perversa de les ciències. Hi ha ciències que proposen el manteniment de l’statu quo, així com d’altres quevolen fomentar nous règims, legitimar nous sistemes. Exemple de Parsons, de meitats del segle XX, que fa una apologia del capitalisme més pervers del segle XX. Ciència en general envers el cientisme de la ciència. Exemple del socialisme, impulsat per Marx, que proclama el segell del socialisme científic. Cientisme, pensar la ciència com a cosa divina, com a font de veritat en sí. Socialismecientífic, volent-se apropiar d’aquesta connotació positiva de la ciència. Socialisme científic, com allò a lo que s’havia d’anar indefectiblement, camí sense discussió. Abús de la ciència: la ciència només diu el què és, no el que hauria de ser. Ús abusiu de la ciència, cientisme. Marx legitima, en el seu discurs, un ordre que encara no existia.
Objecte d’estudi
La sociologia mostra que els...