Apuntes

TEMA 10



MIQUEL MARTÍ I POL

Va nàixer en Roda de Ter, en 1929. Poeta, periodista i contista en llengua catalana de llenguatge culte i exquisit. El seu primer escrit el va publicar als seus setze anys en la revista falangista de la seua localitat natal, Alba, on va continuar escrivint en castellà fins a 1947. A partir d'aqueix moment va passar a col·laborar, escrivint en català, amb larevista parroquial que dirigia l'escriptor Josep Clarà. Des de llavors va continuar escrivint en la seua llengua materna.

Va morir al novembre del 2003.

Dels plantejaments existencialistes al realisme històric

Format sota el catolicisme imperant a la postguerra, en un ambient perfectament descrit a El poble(1966), el jove Martí i Pol es presenta tot interrogant-se sobre el seu ésser i elseu destí. Afirma el seu jo, distint d'un "vosaltres" que inclou la resta dels humans però que es concreta en la gent que l'envolta, bàsicament de condició obrera, la qual en el fons admira, i constata el desconcert -que en poemes com els d'El fugitiu arriba a ser angoixa- que li causa el procés gradual de coneixença -o descoberta- de la pròpia personalitat. Una crisi dels valors religiosos, que esmanifesta aproximadament entre el 1952 i el 1957, acaba d'accentuar l'íntim isolament en què ha viscut el poeta fins que, a la fi, la crisi es resol per mitjà d'una obertura, podríem dir-ne social, a la realitat del seu entorn, concretada inicialment en els dos marcs espacials immediats, el seu poble i la fàbrica on treballa; d'aquí neixen els poemes d'El poble i dels dos conjunts Lafàbrica1(1959) i La fàbrica(1972).

Amb els poemes d'El poble i La fàbrica, Martí i Pol s'inclou de ple en el corrent que s'ha anomenat del realisme històric en tant que hi tradueix un món -el de la gent amb qui conviu- que coneix bé i des de dins i que descriu per mitjà de procediments tan realistes com l'inventari o la crònica. El poeta, se sent compromès amb la gent del seu poble i la seua fàbrica i, perextensió, amb la classe social de la qual formen part, fins a posar la seua veu i el seu gest -discurs i acció- al seu servei: "D'ells vull parlar, en parlar de la gent d'ara. / D'ells vull parlar. Sense ells, jo no existeixo." Òbviament, una poesia d'aquesta mena s'expressa a través d'un llenguatge directe i assequible, però, lluny de caure en el perill del pamfletisme, Martí i Pol aconsegueix demantenir el valor poètic dels seus textos a través d'una tria acurada del lèxic i de la recurrència de metàfores i imatges simples evocadores de sensacions i estats anímics que permeten al lector de familiaritzar-se amb el context social i alhora penetrar en l'univers personal dels homes i les dones que s'hi mouen.


1 De l'enclaustrament a una nova obertura



Els efectes de l'esclerosimúltiple que Martí i Pol contrau pels volts del 1970 es fan presents ja a partir dels Vint-i-set poemes en tres temps (1972). L'objecte de la seua poesia, fins al 1975, s'interioritza; ara s'imposen la solitud, l'angoixa, una certa presència de la mort, i el poeta defineix un món reduït i tancat, l'únic que percep com a possible en les noves circumstàncies que li toca de viure. En aquest context,els sentits prenen un paper important -la vista i el tacte, especialment- perquè són els instruments que li permeten de fixar els límits de laseua realitat. Els poemes de Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), carregats d'imatgeria, sintetitzen magistralment el nou món del poeta i l'actitud amb què s'hi enfronta, una actitud que no cau mai en la desesperança, sinó que malda sempre per aferrar-sea la vida: amb les limitacions que calgui, però viure.

A Quadern de vacances (1976) Martí i Pol revela ja l'inici de la superació de l'estat anterior, i els llibres següents posen de manifest un cant a la vida cada cop més esclatant, que arriba al cim amb volums com Estimada Marta (1978) i L'àmbit de tots els àmbits (1981). Ara el poeta aposta clarament pel futur, amb optimisme, amb unes...