Apunts Hist Ria De La Filosofia

FILOSOFIA ANTIGA
Escola presocràtica
Els presocràtics són els previs a Sòcrates.
Pitàgores: pertany a l’escola òrfica, una tradició religiosa anomenada orfisme: relativa al mite d’Orfeu, que simbolitza l’ordre, l’harmonia, la serenitat i la proporció. Per ells les matemàtiques eren fonamentals. El logos és el caràcter matemàtic de la realitat. Pitàgores feia de les matemàtiques la seva religió.La seva filosofia era endogàmica: no estava oberta a tothom. Pitàgores considerava que les persones havien de ser mereixedores dels coneixements que guardaven a l’escola òrfica; els coneixements eren secrets. Esotèrics: no estava obert a tothom. Va buscar totes les proporcions matemàtiques, entre elles a la música. A les matemàtiques hi veia la intel·ligència divina i la intel·ligència del logos.Heràclit: “Mai et banyaràs dues vegades al mateix riu” “El logos és la guerra de totes les coses”. Deia que no hi havia cap cosa permanent ja que el món canviava contínuament; l’única cosa que no canviava era el propi canvi. Sempre es contraposa a Parmènides.
Parmènides: “el ser és; el no ser no és; no és possible que el ser no sigui; no és possible que el no ser sigui”. Va dir que el que ellpensava era més real que el que veia; el que veia era únicament una aparença, mentre que les seves deduccions que havia portat a terme a la seva ment no podien tenir error.
Sofistes i Sòcrates
A l’antiga Grècia hi havia una època de democràcia on tenir el do de l’eloqüència i capacitat de persuasió era tenir el poder; si aconsegueixo que tothom opini el que jo opino, es prendran les decisions que jovull que es prenguin. El fet de convèncer la gent era el que feia que algú controlés a la gent.
Van desenvolupar la retòrica i l’art de la persuasió, l’art d’argumentar i convèncer les altres persones sobre les seves idees. Persuadir no significa necessàriament dir la veritat; els sofistes tenen molt mala fama a la història de la filosofia ja que el seu objectiu no és trobar la veritat, sinóaconseguir que tu pensis el mateix que ells. Cobraven per educar els joves de l’aristocràcia (fills de les famílies poderoses) en l’art de ser persuasius a l’hora de fer discursos.
Eren relativistes: no creien que existís una veritat absoluta. Moltes persones creien que no eren filòsofs perquè la filosofia busca la veritat absoluta, i els sofistes neguen que existeixi.
Protàgores: Frase més famosa:“L’home és la mesura de totes les coses”. Vol dir que l’home és extremadament subjectiu, i que veiem les coses com ens convé veure-les, de vegades conscientment i de vegades inconscientment. Deia que també tenen una tendència al antropomorfisme. Parla del relativisme del coneixement humà: tot és relatiu a cada persona.
Gòrgies: era un sofista, i com tots els sofistes no creia en la possibilitatd’arribar a una veritat absoluta: “La veritat no existeix. Si existís, no la podríem conèixer. Si la podéssim conèixer, no la podríem comunicar” – triple pessimisme epistemològic. Gòrgies deia que “Tot i que la veritat no existeix, els filòsofs i els polítics han de fer creure al poble que existeix el bé identificant-lo amb allò que és beneficiós per l’home, i el mal com allò que el perjudica”. Gòrgiesreflexionarà sobre el pes de la llibertat, el pes de que quan nosaltres acceptem que som lliures vol dir que som responsables dels nostres actes; no podem donar les culpes a ningú altre respecte les accions que fem malament. A més a més, hi ha persones a qui els angoixa el fet de decidir, perquè per decidir has de tenir un criteri, i per tenir un criteri has de pensar, i això provoca angoixa perquèens podem equivocar i provocar repercussions negatives i conseqüències no agradables per tothom.
Sòcrates: és difícil saber com era Sòcrates. Va ser el mestre de Plató, qui l’admirava tant que el va convertir en el protagonista de la majoria de totes les seves obres, en forma de diàlegs (no feia tractats de filosofia tradicionals). La societat grega va condemnar Sòcrates a mort, i per Plató...