Apunts S Ntesi Prote Nes 1314

Estructura de l’ADN:
La informació amb la qual es fabriquen les molècules necessàries per al manteniment de les funcions cel·lulars està guardada en una molècula d'àcid nucleic anomenada àcid desoxirribonucleic (ADN). En aquest apartat descriurem la seva estructura i explicarem com s'emmagatzema dintre del nucli cel·lular. En la dècada dels cinquanta, el camp de la biologia va ser revolucionatpel desenvolupament del model de l'estructura del ADN. James Watson i Francis Crick en 1953 van demostrar que consisteix en una doble hèlix formada per dues cadenes. L’ ADN és un àcid nucleic format per nucleòtids. Cada nucleòtid consta de tres elements: un sucre: desoxirribosa en aquest cas (en el cas de ARN o àcid ribonucleico, el sucre que ho forma és una ribosa), un grup fosfat i una basenitrogenada. Les bases nitrogenades que constituïxen part del ADN són: adenina (A), guanina (G), citosina (C) i timina (T). Aquestes formen ponts d'hidrogen entre elles, respectant una estricta complementarietat: A només s'aparella amb T (i viceversa) mitjançant dos ponts d'hidrogen, i G només amb C (i viceversa) mitjançant 3 ponts d'hidrogen.
Els extrems de cadascuna dels brins del ADN són denominats5’-P (fosfat) i 3’–OH (hidroxil) en la desoxirribosa. Les dues cadenes s'alineen en forma paral·lela, però en adreces inverses (una en sentit 5’ → 3’ i la complementària en el sentit invers), doncs la interacció entre les dues cadenes està determinada pels ponts d'hidrogen entre les seves bases nitrogenades. Es diu, llavors, que les cadenes són antiparal·leles .

Quatre són les regles quesegueixen les cèl·lules per a la síntesi de proteïnes i àcids nucleics:

Les proteïnes i els àcids nucleics estan compostos per un número limitat de subunitats: en el cas de les proteïnes, són 20 els aminoàcids que constitueixen aquestes subunitats, mentre que només quatre bases nitrogenades són utilitzades per construir el RNA o el DNA.
Durant el procés de polimerització, les subunitats són afegidesuna a una: el cas de les proteïnes, la síntesi comença en el grup NH2 de l'aminoàcid inicial i contínua fins al -COOH de l'aminoàcid terminal; en el cas dels àcids nucleics, la síntesi comença per l'extrem 5' i prossegueix fins a l'extrem 3 ´.
Cada cadena té un punt específic d'iniciació i el creixement procedeix en una direcció fins un acabament també especificat. Això requereix uns senyalsd'inici i de final.
El producte sintètic primari no és usualment emprat com a tal sinó que és modificat. Mitjançant una sèrie d'enzims, les cadenes de polímers experimenten una sèrie de transformacions (ruptura, unió a una altra cadena, entrecreuament, etc.)

SINTESIS DE PROTEINAS
Descriure la síntesi de proteïnes i del DNA dins d'una cèl·lula és com descriure un cercle: el DNA dirigeix la síntesidel RNA; el RNA dirigeix la síntesi de proteïnes i, finalment, una sèrie de proteïnes específiques catalitzen la síntesi tant del DNA com del RNA.
Les instruccions per construir les proteïnes estan codificades en el DNA i les cèl·lules han de traduir l'esmentada informació a les proteïnes. El procés consta de dues etapes:


TRANSCRIPCIO:
la transcripció és el procés durant el qual la informaciógenètica continguda en el DNA és copiat a un RNA d'una cadena única cridat RNA-missatger. La transcripció és catalitzada per un enzim anomenat RNA-polimerasa. El procés s'inicia separant-se una porció de les cadenes de DNA: una d'elles, anomenat cadena sentit és utilitzada com a motlle per la RNA-polimerasa per incorporar nucleótids amb bases complementàries disposades en la mateixa seqüència queal bri|fil antisentit, complementari del bri|fil sentit inicial. L'única diferència consisteix que la timina del DNA inicial és substituïda per uracil en el RNA missatger. Així, per exemple, una seqüència ATGCAT del fil sentit del DNA inical produirà una seqüència UACGUA.
A més de les seqüència de nucleótidos que codifiquen proteïnes, el RNA missatger copia del DNA inicial unes regions que no...