Aristòtil
Páginas: 4 (796 palabras)
Publicado: 31 de diciembre de 2012
Aristòtil
Els tres errors d'Atenes. Amb aquesta frase Aristòtil al·ludia als processos d'impietat duts a terme contra Anaxàgores i Sòcrates.
Va ser un home molt diferent del seu mestre Plató.Tant pel seu caràcter com per les circumstàncies personals i històriques, l'estagirita s'orienta en una direcció oposada a l'idealisme i a l'aristocratisme platònics.
Si bé és cert que l'idealismeplatònic contrasta amb el realisme d'Aristòtil i que tots dos marquen camins fonamentals, encara que divergents, del destí filosòfic grec i de la tradició filosòfica occidental, per exemple, lainfluència de Plató es fa palesa en la visió teleològica de la natura proposada per Aristòtil.
Malgrat les divergències de tarannà i d'orientació, la llarga estada d'Aristòtil a l'Acadèmia va marcarper sempre la seva activitat. Fins i tot va ser allí on va aprendre l'habilitat crítica i l'interès per la història dels problemes i de les teories, trets característics del seu enfocament metòdic.Aristòtil prefereix investigar la diversitat dels éssers naturals, des dels éssers vius més petits fins als astres celestes.
Aristòtil distingeix tres classes de ciències, segons que el seuobjectiu sigui la contemplació de la veritat, l'acció o la producció d'obres exteriors a l'agent. Aquesta és la classificació:
1) Les ciències teòriques: matemàtiques, física i metafísica (i. e.Ontologia i teologia).
2) Les ciències pràctiques: ètica, política i economia.
3) Les ciències poètiques o productives, que inclouen els escrits sobre art: poètica i retòrica.
La lògica no figura a capd'aquests apartats perquè Aristòtil creu que no és una ciència, sinó que té un caràcter metòdic i propedèutic i que la seva funció és servir d'entrenament i d'higiene del pensament científic,precedint qualsevol altra ciència.
La teoria del coneixement d'Aristòtil es basa en el compliment de les regles de la lògica com a mètode formal per a arribar a la veritat, a partir d'una adequació no...
Els tres errors d'Atenes. Amb aquesta frase Aristòtil al·ludia als processos d'impietat duts a terme contra Anaxàgores i Sòcrates.
Va ser un home molt diferent del seu mestre Plató.Tant pel seu caràcter com per les circumstàncies personals i històriques, l'estagirita s'orienta en una direcció oposada a l'idealisme i a l'aristocratisme platònics.
Si bé és cert que l'idealismeplatònic contrasta amb el realisme d'Aristòtil i que tots dos marquen camins fonamentals, encara que divergents, del destí filosòfic grec i de la tradició filosòfica occidental, per exemple, lainfluència de Plató es fa palesa en la visió teleològica de la natura proposada per Aristòtil.
Malgrat les divergències de tarannà i d'orientació, la llarga estada d'Aristòtil a l'Acadèmia va marcarper sempre la seva activitat. Fins i tot va ser allí on va aprendre l'habilitat crítica i l'interès per la història dels problemes i de les teories, trets característics del seu enfocament metòdic.Aristòtil prefereix investigar la diversitat dels éssers naturals, des dels éssers vius més petits fins als astres celestes.
Aristòtil distingeix tres classes de ciències, segons que el seuobjectiu sigui la contemplació de la veritat, l'acció o la producció d'obres exteriors a l'agent. Aquesta és la classificació:
1) Les ciències teòriques: matemàtiques, física i metafísica (i. e.Ontologia i teologia).
2) Les ciències pràctiques: ètica, política i economia.
3) Les ciències poètiques o productives, que inclouen els escrits sobre art: poètica i retòrica.
La lògica no figura a capd'aquests apartats perquè Aristòtil creu que no és una ciència, sinó que té un caràcter metòdic i propedèutic i que la seva funció és servir d'entrenament i d'higiene del pensament científic,precedint qualsevol altra ciència.
La teoria del coneixement d'Aristòtil es basa en el compliment de les regles de la lògica com a mètode formal per a arribar a la veritat, a partir d'una adequació no...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.