Arquitc
Páginas: 90 (22437 palabras)
Publicado: 30 de mayo de 2013
ASPECTES LEGALS DE LA CONSTRUCCIÓ
Tema 1. Introducció
L'ordenació del territori i l'urbanisme
L'ordenació del territori és el conjunt d'actuacions administratives dirigides a conseguir una distribució óptima i armònica de la població i de les activitats que desenvolupen aquestes persones (socials, culturals, etc). També se pot definir com la expressió espaial de la política econòmica,social, ecològica i cultural.
En definitiva, la ordenació del territori és la planificació global de totes les activitats humanes a un determinat espai físic o geogràfic.
L'urbanisme s'entén equivalent a l'ordenació del territori però en un àmbit més concret. És l'objecte d'ordenació de la ciutat; són les normes que regulen l'activitat d'urbanització i l'activitat d'edificació.L'ordenació del territori, en canvi, cercaria l'equilibri en el territori de totes les ciutats, és a dir, de totes les planificacions fetes per l'urbanisme.
Evolució històrica del dret urbanístic
L'evolució històrica del dret urbanístic se sitúa principalment en el segle XIX, quan esclata el model feudal a causa de les següents circunstàncies:
La revolució industrial
La migració del camp cap ales ciutats
L'augment considerable de la població mundial
A aquestes circunstàncies respon la primera legislació urbanística de Palma: l'Eixample (la demolició de les murades).
Posteriorment a l'ocupació dels terrenys annexes a la ciutat emmurallada se fa una regulació més higiènica que pretén que els ciutadans tenguins els serveis urbanístics bàsics:
clavegueram
aigua potableelectricitat
ventilació d'edificis
A l'any 1956 neix el dret urbanístic espanyol, ja que s'aproba la primera Llei del Sól, molt moderna per al seu moment i circunstàncies. Aquesta llei té 4 característiques que es repetiran a totes les posteriors normatives urbanístiques:
Paper central dels plans.
Els poders públics són qui ordenarà el territori.
El dret de propietat és limitat: esconfigura les facultats de propietat sobre els terrenys depenent de la seva classificació urbanística.
Equidistribució: just repartiment de beneficis i cargues.
La llei del sól de 1956 va fracasar perquè no se van aprovar els plans. La necesitat de millora d'aquesta llei va donar lloc a la segona Llei del Sól de 1976, la qual introdueix una gran novetat a l'equidistribució: la obligació de cesiódel 10% d'aprofitament lucratiu.
La llei del sól de 1976 se va desenvolupar en 3 reglaments:
1r Reglament: Planejament urbanístic (per fer els plans)
2n Reglament: Gestió urbanística (per materialitzar els plans)
3r reglament: Disciplina urbanística (per castigar l'incumpliment dels plans)
Distribució de competències en materia d'ordenació del territori i urbanisme: estat,comunitats autònomes, consells insulars i municipis
L'any 1978 s'aprova la Constitució Espanyola i es crea l'Estat de les Autonomies. L'article 148 diu que les Comunitats Autònomes podran asumir competències en materia d'ordenació del territorio, urbanisme i vivenda. La majoria dels estatuts d'autonomia, com el de les Illes Balears (1983), recolliran com a competència exclusiva l'ordenació delterritori. Tot i això l'Estat se resisteix a perdre tota la competència, el que donarà lloc a la tercera Llei del Sól de 1992, de més de 300 articles, dels quals el Tribunal Constitucional en va anular més de 200.
L'Estat només pot dictar normativa en les competències que té, com per exemple :
Per mantenir les condicions bàsiques per l'exercisi en igualtat del dret de propietat
En materiad'expropiació forçada, com les valoracions
Responsabilitat patrimonial
L'any 1998 es va aprovar la quarta Llei del Sól, de 44 articles.
Les Illes Balears no té una llei única del sól, sinó que té lleis parcials, com per exemple:
Llei de disciplina urbanística (1990)
Llei del sól rústic (1997)
La potestat legislativa la té el Parlament, però hi ha tres organismes més, el Govern...
Tema 1. Introducció
L'ordenació del territori i l'urbanisme
L'ordenació del territori és el conjunt d'actuacions administratives dirigides a conseguir una distribució óptima i armònica de la població i de les activitats que desenvolupen aquestes persones (socials, culturals, etc). També se pot definir com la expressió espaial de la política econòmica,social, ecològica i cultural.
En definitiva, la ordenació del territori és la planificació global de totes les activitats humanes a un determinat espai físic o geogràfic.
L'urbanisme s'entén equivalent a l'ordenació del territori però en un àmbit més concret. És l'objecte d'ordenació de la ciutat; són les normes que regulen l'activitat d'urbanització i l'activitat d'edificació.L'ordenació del territori, en canvi, cercaria l'equilibri en el territori de totes les ciutats, és a dir, de totes les planificacions fetes per l'urbanisme.
Evolució històrica del dret urbanístic
L'evolució històrica del dret urbanístic se sitúa principalment en el segle XIX, quan esclata el model feudal a causa de les següents circunstàncies:
La revolució industrial
La migració del camp cap ales ciutats
L'augment considerable de la població mundial
A aquestes circunstàncies respon la primera legislació urbanística de Palma: l'Eixample (la demolició de les murades).
Posteriorment a l'ocupació dels terrenys annexes a la ciutat emmurallada se fa una regulació més higiènica que pretén que els ciutadans tenguins els serveis urbanístics bàsics:
clavegueram
aigua potableelectricitat
ventilació d'edificis
A l'any 1956 neix el dret urbanístic espanyol, ja que s'aproba la primera Llei del Sól, molt moderna per al seu moment i circunstàncies. Aquesta llei té 4 característiques que es repetiran a totes les posteriors normatives urbanístiques:
Paper central dels plans.
Els poders públics són qui ordenarà el territori.
El dret de propietat és limitat: esconfigura les facultats de propietat sobre els terrenys depenent de la seva classificació urbanística.
Equidistribució: just repartiment de beneficis i cargues.
La llei del sól de 1956 va fracasar perquè no se van aprovar els plans. La necesitat de millora d'aquesta llei va donar lloc a la segona Llei del Sól de 1976, la qual introdueix una gran novetat a l'equidistribució: la obligació de cesiódel 10% d'aprofitament lucratiu.
La llei del sól de 1976 se va desenvolupar en 3 reglaments:
1r Reglament: Planejament urbanístic (per fer els plans)
2n Reglament: Gestió urbanística (per materialitzar els plans)
3r reglament: Disciplina urbanística (per castigar l'incumpliment dels plans)
Distribució de competències en materia d'ordenació del territori i urbanisme: estat,comunitats autònomes, consells insulars i municipis
L'any 1978 s'aprova la Constitució Espanyola i es crea l'Estat de les Autonomies. L'article 148 diu que les Comunitats Autònomes podran asumir competències en materia d'ordenació del territorio, urbanisme i vivenda. La majoria dels estatuts d'autonomia, com el de les Illes Balears (1983), recolliran com a competència exclusiva l'ordenació delterritori. Tot i això l'Estat se resisteix a perdre tota la competència, el que donarà lloc a la tercera Llei del Sól de 1992, de més de 300 articles, dels quals el Tribunal Constitucional en va anular més de 200.
L'Estat només pot dictar normativa en les competències que té, com per exemple :
Per mantenir les condicions bàsiques per l'exercisi en igualtat del dret de propietat
En materiad'expropiació forçada, com les valoracions
Responsabilitat patrimonial
L'any 1998 es va aprovar la quarta Llei del Sól, de 44 articles.
Les Illes Balears no té una llei única del sól, sinó que té lleis parcials, com per exemple:
Llei de disciplina urbanística (1990)
Llei del sól rústic (1997)
La potestat legislativa la té el Parlament, però hi ha tres organismes més, el Govern...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.