Arquitectura Romana

Arquitectura Romana.

L'ambit geogràfic de l'art romà abasta tota la Mediterrània. El seu centre és evidentment Roma, pero trobem la seva empremta a tots els territoris que patiren la romanització. A l'àrea d'influència grega, però, és més important l'influx de la cultura hel·lenica. Els seus antecedents immediats són els etruscs, poble que procedia de la costa d'Itàlia, i que assimilant lesinfluències orientals, púniques i gregues, crearen una cultura pròpia. Varen ser els que varen introduïr l'arquitectura voltada, l'ordre toscà, i l'utilització habitual dels arcs. Per altra banda també tenim l'influència grega que és evident en tots els àmbits artístics, ja que l'art Romà es va assentar sobre aquest.

En lo referent a l'arquitectura, els romans varen destacar més per la sevacapacitat de resoldre problemes constructius, pràctics, i estructurals amb gran varietat de tècniques i materials, que utilitzaven segons la construcció que duien a terme. En aquest àmbit superen als grecs. Utilitzaven l'arquitectura voltada, i segueixen mantenint els ordres grecs, encara que trobam de nous com el toscà i el compost.
Pel que fa a l'arquitectura religiosa, destaquen com aconstrucció els temples, que deriven dels temples grecs. L'edifici s'aixeca damunt d'un pòdium amb una escalinata, per lo qual només té una entrada. Solen ser pseudoperípters, es a dir envoltats per columnes que a la façana s'adossen. També freqüenten els temples de planta circular, on destaca el Panteó a Roma. Quant als monuments funeraris no hi ha una tipología definida pero destaca el mausoleu d'Adrià.Eren freqüents els columbaris, edificis amb nínxols on es posaven les cendres dels membres d'una família.

Pel que fa a edificis per als espectacles públics, destaquen en primer terme els teatres, que recull la tradició grega però amb petites variacions, que bàsicament ofereixen un efecte d'espai interior tancat molt diferent dels grecs. Per altra banda tenim els amfiteatres, llocs destinats alsespectacles de lluita, caça, inclús de batallas navals. Consten d'una graderia, o càvea al voltant d'un espai circular, l'arena, on es desenvolupa l'espectacle. L'exemple més impresionant és el Colosseu a Roma. Destacam també els circs, llocs on se celebraven curses de cuàdrigues. Presenten una planta molt allargada i un cos central, l'espina, al voltant del qual circulaven els carros. Per últim,cal destacar les termes, qeue no tenien sols una funció de banys, sinó també com a sales de reunió, que varen esdevenir molt fonamentals a les ciutats romanes. Les parts fonamentals eren els banys freds (frigidarium), els calents (caldarium), i els temperats (tepidarium).

Per altra banda, també són molt importants els edificis administratius, on el més interessant és la basíl·lica, edificis detres naus, on es tractaven temes jurídics i comercials. L'arquitectura de la basílica servirá de base per la construcció de temples cristians. Pel que fa als monuments commemoatius, cal destacar en especial els arcs de triomf i les columnes commemoratives. Aquests arcs de Triomf, consten d'una o tres obertures, cobertes amb grans arcs, i un arquitrau decoratiu sostingut per columnes adosades alspilars. Damunt de l'arc se situa l'àtic, amb la inscripció commemorativa, i als costats es troben els relleus al·lusius al fet que es commemora.
Destacam com a gran exemple, l'arc d'en Titus. Pel que fa a les columnes commemoratives, que estaven destinades a la memòria d'algún fet gloriós de l'imperi, tenim que destacar la columna Trajana, i la d'en Marc Aureli.

En l'arquitectura domèstica, ales ciutats es distinguien dos tipus. Les domus, cases unifamiliars, organitzada al voltant d'un pati (atri) al centre del qual trobam l'impluvium, i un segon pati ajardinat i rodejat per columnes (peristil). A les grans ciutats abunden més les insulae, edificis de tres o quatre pisos, amb tendes a la planta baixa i un pati central. Fora dels nuclis urbans, els rics poseïen vil·les, cases de...