Art Classic GRECIA

Unitat 1: ART CLÀSSIC: GRÈCIA

Vista actual de l’ Acròpolis d’Atenes

Partenó a l’Acròpolis d’Atenes

1

1.1-. REFERENTS HISTÒRICS
El naixement de la cultura i l’art grecs va tenir lloc els segles IX i VIII a.C, quan
el món va superar la profunda crisi provocada per l’enfonsament de la
civilització cretomicènica (2600 – 1200 a.C.), després de la invasió del
Peloponès pels doris, cap al 1200a.C.. Aquest període inicial es va
caracteritzar per la recuperació del comerç i la colonització de territoris a
l’extrem occidental del Mediterrani.
Al Segle VII aC., el contacte amb les cultures egípcia i mesopotàmica va
provocar l’eclosió de l’arquitectura i l’escultura gregues, que van assentar les
bases de l’art hel·lenístic. Segles després, la victòria contra els perses a les
Guerres Púniques(499 - 479 a.C.) va servir per iniciar un període de completa
autonomia cultural i artística, l’epicentre de la qual estava fixat a la pròspera
Atenes de Pèricles (461 – 429 a.C.), ciutat on es va assolir la màxima
esplendor de l’art grec.
Tot i així, l’arrogància atenesa envers les altres polis, va ser l’inici de les
anomenades Guerres del Peloponès (431- 404 a.C.), lluites intestines que vanpropiciar la decadència econòmica de les polis gregues. Aquesta situació va
ser aprofitada durant el segle IV a.C. pels macedonis, que, sota, el lideratge de
Filip II i posteriorment del seu fill Alexandre el Gran, van unificar totes les polis
gregues i van aconseguir el somni hel·lènic de conquerir els dominis de l’Imperi
Persa.
La mort sobtada d’Alexandre el Gran l’any 323 a.C. va fragmentarl’imperi
macedoni en diversos regnes, i la cultura de l’antiga Grècia es va traslladar cap
a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Alexandria. No obstant això, la
sòlida cultura grega va sevir de referència als regnes orientals, que van reflectir
aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques. La influència grega va
arribar fins a l’últim terç del segle I a.C., quan Roma va aconseguir eldomini de
tot el Mediterrani i va absorbir part de la cultura grega.

1.2-. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ
ARTÍSTICA.
El marc geogràfic i cultural de la Grècia antiga està format per la península de
l’Àtica, la península del Peloponès, la península de la costa occidental de l’Àsia
Menor i les illes del mar Egeu. Aquesta zona s’hi ha d’afegir els territoris
mediterranis colonitzats de l’àrea meridional dela península Itàlica i l’illa de
Sicília, coneguts amb el nom de la Magna Grècia, així com el litoral mediterrani
de la França i la Catalunya actuals.
2

Mapa de la situació geogràfica de la Grècia Clàssica

Mapa de les colonitzacions gregues

3

Després de la civilització cretomicènica i de l’art que anomenem prehel·lenístic,
l’evolució de l’art grec pròpiament dit es pot dividir en tres gransperíodes
històrics:
a)-. Arcaic (segle VII – 475 a.C.), moment en què comencen a fixar-se
els estils arquitectònics i s’inicia l’evolució estilística grega.
b)-. Clàssic (475 – 323 a.C.), etapa compresa entre la fi d eles Guerres
Mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. És el moment de màxima esplendor de
l’art grec.
c)-. Hel·lenístic (323 – 31 a.C.), període en què Grècia exporta el seu
refinamentcultural als regnes macedonis, fins que és absorbida per Roma.

1.3-. CARACTERISTIQUES GENERALS DE
L’ART GREC
Tota la cultura i l’art d’Occident estan profundament marcats pel llegat clàssic,
que constitueix la base més sòlida i important de la civilització occidental.
Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa, pilars fonamentals sobre
els quals es fonamenta la gènesi creativa de l’artgrec, no tan sols han estat
presents en l’evolució de l’art europeu al llarg de la història, sinó que també
d’una manera més directa van ser model i referència de l’art romà i de les
reinterpretacions renaixentistes (segles XV – XVI) i neoclàssiques (últim terç
del XVIII).
Aquesta frase del filòsof grec Protàgores, l’home és la mesura de totes les
coses, sintetitza les característiques generals...