Article De Giovanni Arrighi, Estats, Mercats I Capitalisme A Orient I Occident

ARTICLE DE GIOVANNI ARRIGHI, ESTATS, MERCATS I CAPITALISME A ORIENT I OCCIDENT
L’article de Giovanni Arrighi fa un anàlisi exhaustiu de les diferencies i les relacions que s’estableixen entre dos grans pols econòmics mundials, orient i occident. Aquest anàlisi, no es limita només a un temps present, si no que també analitza els orígens i els antecedents de l’actual situació i , per fer-ho,recorre a l’anàlisi històrica.
Des de la segona meitat del segle XX s’han produït a tot Àsia una sèrie del que nosaltres anomenem “miracles econòmics”, que han propiciat un important desenvolupament econòmic de tota la zona de l’Àsia oriental. El motor d’aquest desenvolupament ha estat tradicionalment el Japó, però actualment també cal tenir present el desenvolupament econòmic de la Xina, que, per lesseves característiques demogràfiques, fa que tingui un impacte molt important en l’economia mundial.
L’actual panorama econòmic mundial, doncs, fa que el pol econòmic que des de feia anys es trobava situat entre Europa i Amèrica es vagi desplaçant cada vegada més cap a Àsia.
Fins a finals del segle XVIII, el desenvolupament econòmic d’Europa estava molt per sota de l’Àsia, no obstant, si miremles dades de finals del segle XIX i principis del segle XX, trobem que el pol econòmic del mon estava clarament sobre Europa i Amèrica.
Tradicionalment, l’explicació que s’ha donat a aquest canvi entre les dues zones es que la revolució industrial va tenir lloc a Europa i no Àsia, casa que li va permetre prendre un important avantatge. Però si l’economia asiàtica estava més desenvolupada que laeuropea, perquè la revolució industrial no va tenir lloc a l’Àsia ? Segons l’article, podem trobar les explicacions següents : La primera és la “dinàmica d’Smith”, que es refereix a un procés de progrés econòmic impulsat per als beneficis de la productivitat acompanyada de una divisió del treball limitada només per la expansió del mercat. El progrés econòmic fa augmentar la demanda i per tant elmercat, creant així les condicions necessàries per l’aparició de nous cercles de divisió del treball i progrés econòmic. No obstant, aquest cercle arriba un punt que queda condicionat per l’entorn espacial i institucional. Quan arriba aquest punt, entra en una trampa de !l’equilibri d’alt nivell”. Xina va tenir aquest problema i el ràpid creixement de la seva economia va provocar que esgotessin totsels recursos menys la ma d’obra, cosa que dificulta les inversions rendibles.
Wong explica el creixement desmesurat de l’economia d’Europa com un fet històric poc habitual. La implantació del carbó com a font d’energia va proporcionar un augment desmesurat de la productivitat que Smith no podia preveure. Creia que un factor exogen com el carbó havia desencadenat tota una cadena de avenços iprogressos econòmics.
Segons Pomerany, també cal sumar a la teoria de Wong el fet que Europa d’una part molt important de recursos procedents de les colònies americanes, mentre que Àsia es veure obligada a aplicar polítiques d’estalvi de recursos (fet conegut com “la gran divergència”).
Segons Sugihara, la gran revolució econòmica que va tenir lloc a Xina va ser al voltant de l’any 1800, en que vapassar de tenir 140 milions d’habitants, a tenir-ne més de 400, cosa que va tenir un impacte importantíssim en el PIB mundial, que va augmentar espectacularment, va tenir, de fet un impacte perfectament comparable va tenir l’aparició de la revolució industrial a Europa. El model econòmic i institucional que s’establirà a la Xina partir d’aquest moment. Mentre a Europa, i concretament al seu centreeconòmic, que en aquells moments era el Regne Unit, es potenciava més el treball individual i la ma d’obra qualificada només per a una feina concreta, a la Xina es donava més valor als obrers que podien treballar en equip i que estes qualificat a per a realitzar múltiples funcions. També es va estructurar una organització laboral i política amb una certa flexibilitat que la dotés millor a estar...