aruementacion

Reparar l’escriptura
Didàctica de la correcció de l’escrit
Daniel CASSANY
Col·lecció: Materials per a l’innovació educativa, 140. Ed. Graó i ICE de la UB. Barcelona 2004 (2ª edició)

Preguntes sobre la correcció de l’escrit
Què és la correcció?
Avaluar un escrit significa emetre un judici sobre les seves característiques, des d’un punt de vista
determinat. Segons els criteris que esconsiderin, es jutjarà: la comunicabilitat, la qualitat verbal o,
simplement, el grau d’interès personal. L’objectiu de l’avaluació també varia: al començament de curs,
diagnostiquem el que saben i el que no saben els alumnes per preparar la programació; al final d’una lliçó,
comprovem si s’ha assimilat el que hem ensenyat (avaluació cíclica o de progrés); a final de curs, decidim
si un alumne haaconseguit el nivell requerit (avaluació final o de nivell); etc.
Al marge de criteris i objectius, per avaluar un text en fem una anàlisi detallada:n’identifiquem els errors,
en considerem els encerts i el valorem com a unitat indissoluble. En cap cas l’avaluació no implica
forçosament la revisió del text per part del professor o de l’alumne, o la recerca i anotació de les solucions
correctesdels errors. L’avaluació acaba amb la consecució del judici o valoració. El que els fa amb les
dades que aquella proporcioni ja és un altre tema.
La correcció es refereix precisament a la utilització d’aquestes dades, a la manera com es comuniquen a
l’alumne, que és el principal interessat. L’objectiu primordial de corregir és que l’autor de l’escrit
comprengui les imperfeccions comeses i queles reformuli, de manera que no es repeteixin en el futur.
Amb aquest objectiu, es fan servir tècniques i recursos variadíssims: senyals per identificar tipus d’errors,
ús de diccionaris, autocorrecció, correcció entre alumnes, etc. Algunes qüestions importants sobre el tema
són: hem d’informar només dels errors comesos o també de les solucions corresponents?, quin és el millor
moment perinformar?, quina és la millor manera: per escrit o amb una entrevista, un cop al mes o amb
cada redacció?, com hem de marcar el text?, etc.
Val la pena corregir?
Al meu parer, la correcció pot ser un instrument eficaç –cal que ho sigui!- per a l’aprenentatge, si se sap
utilitzar amb intel·ligència. Cal concebre-la com una tècnica didàctica més (variada, flexible, i, també,
prescindible) i no comuna operació de control obligatòria al final de cada exercici de redacció. És una
activitat que pot realitzar-se de maneres molt deferents (individual, en grup, per perelles, amb professor,
sense professor, etc.), que pot ser divertida i fins i tot engrescadora, que pot ser activa i motivadora, que
pot implicar l’alumne i, en definitiva, responsabilitzar-lo del seu propi aprenentatge. Crec quebona part
de l’èxit rau a conèixer tècniques variades de correcció i a saber emprar-les en el moment precís amb les
persones adequades.
Quins objectius té la correcció?
Difícilment aconseguirem una correcció eficaç si no ens hem plantejat prèviament aquestes qüestions. La
primera regla d’or per rendibilitzar la nostra feina és definir la utilitat didàctica que li donarem. Aquí
tenim algunsobjectius de la correcció:

1. Informar l’alumne sobre el seu text
1.1. Oferir-li una impressió global
1.2. Oferir-li una informació precisa sobre algun aspecte concret (ortografia, lèxic, gramàtica,
originalitat, etc.)
1.3. Marcar-li els errors que hi ha comès
1.4. Donar-li les solucions correctes per aquests errors
1.5. ...

2. Que l’alumne modifiqui la prosa
2.1. Donar-liinstruccions generals per millorar-la
2.2. Donar-li instruccions precises per reformular-ne un punt
2.3. Donar-li instruccions perquè en corregeixi les faltes
2.4. ...
3. Que l’alumne desenvolupi el significat de l’escrit
3.1. Demanar-li que ampliï el text amb noves idees
3.2. Demanar-li que aprofundeixi i aclareixi les idees confuses
3.3. Demanar-li que afegeixi exemples, arguments o opinions a...