Asder

Tema 6: Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.


Durant el període de postguerra la poesia esdevindrà el gènererepresentatiu de les essències nacionals. L'exili va ser, en aquesta primera etapa, la vessant més important, dinàmica i creativa de la literatura catalana.

És precisament a l'exili americà on espubliquen els dos llibres de poemes més importants de la immediata postguerra: Nabí, de Josep Carner (1941) i Elegies de Bierville, de Carles Riba (1943). En ambdós casos, es perpetua el codipostsimbolista heretat del noucentisme. Alguns autors destacats són B. Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres i Joan Vinyoli Paral·lelament a aquesta línia, hi ha un altre entorn de Josep Vicenç Foix,que reivindica laruptura formal i lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes. Destaquen J. Palau i Fabre i Joan Brossa
Als anys 60, la menor pressió de la censura fa possible l'aparició d'una literaturade caràcter més realista i de compromís polític que s’enfrontarà a l’estètica de tradició simbolista. Es van publicar tres llibres cabdals de la nova poesia realista : La pell de brau, de SalvadorEspriu; Da nuces pueris, de Gabriel Ferrater i Vacances pagades, de Pere Quart .És l’anomenat realisme històric o social . Sense oblidar autors de renom com ara Miquel Martí i Pol amb obres com Lafàbrica (1972). o Vicent Andrés Estellés, Llibre de meravelles (1971).
En iniciar-se la dècada dels 70, però, es van produir un seguit de fets que van marcar un tomb de la poesia. Els autors del'anomenada «generació dels setanta» -Francesc Parcerisas, Narcís Comadira, Maria Mercè Marçal, Miquel Desclot, Josep Piera, Salvador Jàfer, Joan Navarro o Marc Granell -canviaran l'accent del social al'individual, i influïts pel simbolisme i el surrealisme, tensaran al màxim les possibilitats expressives de l'idioma per a donar eixida al seu desassossec vital.
Pel que fa a la poesia valenciana...