asdf

Hui es l'unic dia del curs que m'alçe amb ganes d'anar al institut i es que es l'últim dia de clase. Encara que n'hi ha gent que no li agrade aquest dia ja que ens donen les notes, a mi si perquècrec que no tinc res de que preocuparme ja que he estudiat tot l'any i ara amb l'arribada de l'estiu hem toca descansar.
Com es tradició, cada estiu el pase amb els meus amics: Miquel , Joan , Lara eInés. El que més ens agrada es donar voltes per poble en busca d'algun misteri per tal de resoldre-ho ja que ens entreté això de convertir-nos en detectius. Quan no eixim al carrer per el calor operquè no ens apeteix, anem a casa d'algu de nosaltres per tal de vore una pel·lícula d'intriga. Aques estiu no va ser menys i tinc unes ganes inmenses de juntar-me amb ells aquesta vesprada per tal decomençar un estiu que promet.
Portem un mes de vacances i hem fet de tot. Aquest estiu ha començat molt be´,a més, estic eixint amb Inés, m'agradava desde xicotet.
Hui m'ha despertat el teléfon. Erenels meus amics que estaven reunits i volien que anara, era molt urgent. Quan vaig arribar Lara va explicar-hi el que succeïa: M'ha arribat una carta per a nosaltres a signat amb unes inicials, encaraque l'ultima no s'aprecia be perquè n'hi ha una taca de tinta. A més no es veu be la direcció a la que diu que hem d'anar, tan sols posa part del nom del carrer. Ens vam quedar tots sorpresos: Era elcas que tant esperàvem! Vam quedar per la vesprada per tal de donar una explicació al que succeïa. L'única cosa que podiem fer ra anar a la direcció indicada pero tan sols es veia una part d'aquestaper tant vam buscar en internet els carrers que començaren així, sols van a eixir dos resultats.
Al dia següent vam anar a la primera direcció que no quedava molt lluny de la casa on vivia Joan. Unavegada alli ens vam trobar un edifici en construcció. No aparentava ser aquesta direcció pero com bons detectius començàrem a pensar teories per tal de relacionar-ho. Mentre estàvem pensant com...