assaig sobre ética

El acorazado Espíritu del Norte ha recibido el impacto de un torpedo en plena sala de máquinas y está empezando a hundirse
.- ¡Abandonen el barco! – grita el capitán Pedernal.
Pero son muy pocos los botes que han quedado intactos. Uno de ellos, cargado hasta los topes, consigue a duras penas alejarse del barco antes de que éste su hunda del todo. En la proa va el capitán Pedernal. Las grisesy gélidas aguas del Atlántico que rodean el bote, rebosan de voces que piden desesperadas que se las salve.
Pero, ante la cruda certeza de que el pequeño bote corre el riesgo de volcar, poniendo en peligro la vida de los que ya se hallan a bordo, ¿habría que recoger más marineros para salvarlos?
Martin COHEN. 101 dilemas éticos Alianza Ed.: Madrid, 2005

INTRODUCCIÓ

Posar-nos davant delrelat d’una situació extrema, que podríem situar a la meitat del S. XX, per tal d’intentar donar les claus de com s’hi respondria amb propòsits de 200, 300 o un parell de milers d’anys endarrere és un exercici que demana un plantejament que tingui molt en compte l’alteritat de les teories i corrents de pensament en que ens basarem. No perquè avui dia, als inicis del S. XXI no sigui possibletrobar pensadors en clau d’ètiques teleològiques que siguin seguidors de les doctrines d’Aristòtil o, més moderns d’Stuart Mill o Bentham sinó perquè ells mateixos han hagut de reformular les propostes dels utilitaristes iniciadors o del gran mestre grec per tal que puguin tenir cabuda en el nostre món actual. De les ètiques deontològiques de Kant se’n pot dir el mateix sinó fos que pensem que, entractar-se de posicions molt definides i recolzades en imperatius, la seva pràctica actual pot resultar més possible de trobar. Tot i que, segurament, en posicions extremes no desitjables.

COMENTARI

Malgrat l’objectiu de l’exercici sigui concretar com s’actuaria des de diferents postulats ètics, valgui dir que ben possiblement no es podrà concretar en cap dels tres supòsits, doncs una situaciócom la plantejada té masses condicionants afegits com per prendre una única decisió. Evidentment, Aristòtil tindria en compte si les persones que ja han pujat al petit bot salvavides són oficials o mariners i el mateix amb els que demanen pujar-hi. Els utilitaristes no es podrien centrar únicament en el nombre de persones que hi ha en una o altra situació, sinó que haurien de valorar quinesrepercussions tindria la seva elecció. Kant, per la seva banda, s’hauria de debatre de manera intensa entre el deure de salvar vides i el deure de socórrer.
De cap manera es podrà trivialitzar o ser taxatiu en el posicionament. No és una situació fàcil i caldrà filar prim a l’hora d’aconsellar el capità.


ÈTICA TELEOLÒGICA. ARISTÒTIL
Quan es pensa en l’ètica aristotèl•lica el primer que ve al capés la felicitat com a objectiu, aconseguir el plaer. Cal fer un primer incís en el sentit que no ens referim al plaer de tipus, diguem-ne, Dionísic sinó a l’estat de pau amb un mateix. La certesa que s’ha actuat amb mesura i que les nostres accions no fereixen ningú.
Aristòtil formula el seu pensament en un entorn social ben diferent al nostre. Hi ha una marcada diferència de classes i aquells quetenen els drets socials complets segurament no són la majoria. Això els permet veure les coses des d’una certa distància, possiblement sense sentir-se massa involucrats en allò de que parlen. Si més no, crec que accepten la possibilitat del que avui en diríem “efectes col•laterals” perquè recauran en aquells als quals no els hi reconeixen els seus mateixos drets i condició.
Cal considerar que lafilosofia d’Aristòtil empre mètodes de lògica analítica per arribar a definir els seus postulats i això implica estudiar les coses en la seva vessant individual i portar les conclusions a una universalitat però també fer-ho a la inversa. És a dir, d’una lògica universal extreure’n una causa particular. Potser aquesta actitud d’análisi el porta a pensar en la ètica com a una mena de guia que...