Assetjament laboral fitxa histories.

Històries per llegir en veu alta
Al Carles, que té 50 anys, el seu cap, sense cap motiu aparent, el va deixar de tenir en
compte i cada vegada es comportava més sec amb ell. El Carles va intentarparlar amb
ell sobre el que passava, però el seu cap mai no va accedir a aquesta petició. El més greu
va ser que altres empleats, per por de ser despatxats, van adoptar la mateixa actitud
que eldirectiu, fins al punt que ja ningú no informava el Carles de les juntes i poques
persones li dirigien la paraula. Òbviament, això va repercutir en el seu estat d’ànim, i es
va sentir frustrat,devaluat i ineficient. A més, l’aterria ser despatxat, ja que a 50 anys és
molt complicat aconseguir una altra feina. Gràcies a la proposta d’un projecte en una
altra empresa, el Carles va poder deixar lafeina.
L’Alícia, de 33 anys i contractada com a coordinadora de Seguretat i Salut d’Obres en una
empresa, va començar a ser discriminada pel seu embaràs. Ella va comunicar als seus
superiors queestava embarassada a les vuit setmanes de gestació, i en aquell moment
no hi va haver cap problema. Però, quan l’embaràs va arribar al cinquè mes, la seva
cap li va dir que deixés de visitar les obresperquè no era el més recomanable per a una
embarassada. «Realment, la meva feina es va veure molt afectada, perquè les visites en
aquest càrrec són fonamentals. Sense visites, les meves obres hande passar a una altra
persona i, en conseqüència, es contracta un altre tècnic. En lloc de les visites, vaig haver
de fer cursos de construcció i redactar informes endarrerits de totes les mevescompanyes, que em culpaven a mi per haver-me quedat embarassada. Els tècnics que em substituïen a les visites em van deixar de parlar per haver-los carregat de feina.»
El científic Daniel Shechtman,mentre elaborava un estudi sobre la cristal·lografia, va
comprovar que els fonaments coneguts d’aquesta ciència eren erronis, però els seus
col·legues no el van creure i, molt al contrari, se’n van...