autobiografia

Maria Borràs Piqué

Maria Manco
26/11/2012
Català 4t Ampliació
Ramona
Introducció

Quan som joves mai pensem en la possibilitat de que un dia serem grans, grans en el sentit de la vellesa. No procurem fixar-nos més en el nostre dia a dia, només ens fixem una mica més en el que ens ha passat, ens passa o ens passarà en cas d’analitzar la vida d’un altre des de fora i trobar que éspossible que un dia ens aixequem sense recordar ni la data del nostre naixement.
Recordarem el que la nostra ment vulgui o serem privilegiats i ens en recordarem de la majoria de coses però, està clar que a mesura que vivim la vida el nostre arxiu s’omple i es va buidant el que considera, el nostre subconscient, com a secundari.
Mai havia pensat en la meva pròpia vida i amb aquest treball he après quepotser ara sé jo més de la vida de la Maria que ella mateixa. Ella m’ha reflectit moltes coses però la que mes recordo és que no canviaria la seva vida de treball i sacrifici perquè va ser molt feliç, se’n recorda del seu primer peto, del seu primer amor, de la seva primera desil·lusió… Bé a primera vista vaig pensar que no era normal que se’n recordés del moment exacte del seu primer peto i node la data de naixement de la seva filla però després vaig entendre que a ella ara no es que no li importi el fet, sinó que les dates i els llocs passen a ser prescindibles ja que només importa el fet en si.
La vaig escollir perquè es una persona que ja te certa edat i encara ara, als 91 anys gaudeix d’una salut que molts voldrien i em va cridar l’atenció que un dia em digués que Déu no l’escoltaquan ella li diu que vol marxar. La Maria pensa que ha estat feliç durant molt de temps i que l’actual vida no és la que li agrada i gràcies a aquest treball he pogut entendre el seu punt de vista.

Ha estat una feina més complexa del que semblava al principi però molt interessant, he après que temps difícils son els més propicis per a buscar la felicitat.


1
Infantesa

Vaig néixer ambel nom de Maria Borràs Piqué el 23 de novembre de 1921 a Sta. Coloma de Queralt, una petita vila de la Conca de Barberà a Catalunya. Vaig ser donada a llum per una dona treballadora i humil esposa de un pagès, Narcisa piqué, i amb l’ajuda d’una llevadora.
Soc la petita de quatre germans: Teresa, Antonia i Jaume. Filla de Jaume Borràs, pagès.
Vivia al carrer Sant Vicenç a una casa molt gran queera dels meus avis amb els meus pares: ell pagès i ella dedicada a nosaltres i a la feina a la fàbrica tèxtil. Érem una família humil que es podia permetre tenir plat a taula i educació per als fills. La Teresa la més gran ja treballava quan jo tenia només cinc anys amb la mare a la fàbrica, era la més callada i correcta, mai contradeia a la mare i sempre ajudava a casa sense dir res, l’Antoniaperò era més rebel, no li agradava fer les feines de casa, i s’estimava més passar-se el dia amb el pare al camp. En Jaume era igual que la mare, humil, treballador i mai deia que no a res, li agradava ajudar a tothom i en comptes d’estudiar es passava el dia amb el pare i l’Antonia al camp perquè ell desitjava que les noies de casa estudiéssim.

2
Amb set anys a mi m’encantava cosir, cosia totel que trobava i m’agradava quan els amics d’en Jaume, el meu germà, venien a casa perquè eren molt bons xicots i molt ben plantats. En Pere, en Joan i en Jaume eren ben bé com germans, en Pere era el que més s’avenia amb mi i ell i mon germà sempre em venien a buscar a col·legi, en Pere tenia setze anys i no sabia llegir ni escriure i quan venia a casa jo li ensenyava.
En Jaume i en Pere vantreballar amb el meu pare fins que va morir, quan jo tenia només nou anys des de llavors a casa vam patir molt perquè eren temps difícils i jo amb dotze anys ja vaig començar a treballar a la fàbrica tèxtil amb la mare, la Teresa i l’Antonia. M’agradava treballar però jo el que realment m’agradava era escriure, no se’m donaven bé les matemàtiques i m’encantava anar a Barcelona amb la tieta Maria...