Avantguardisme

Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia amb una voluntat de ruptura delsmodels artístics, però també morals, vigents en aquell moment i per tant, en general, amb un esperit de protesta o de subversió de l'ordre establert. De fet les Avantguardes són l'expressió més genuïnade la nova societat industrial ja consolidada i de la crisi de racionalisme que cíclicament afecta qualsevol societat aparentment ben assentada. Així, per exemple, després de l'objectivitat delrealisme i encara més del naturalisme, característics de la societat burgesa ben establerta de la Renaixença va sorgir en el seu si la rebel·lió, en bona mesura romàntica, dels modernistes. De la mateixamanera, al cap d'un temps que les idees noucentistes de seny, ordre, mesura, etc. semblava que s'havien imposat en la vida política i cultural del país, van començar a aparèixer una vegada més aquellsqui es revoltaven contra les velles idees i iniciaven un nou cicle romàntic que, amb diversitat d'opcions, es coneix com Avantguardisme. De fet, l'origen i el funcionament de les diferents tendències noés tan senzill com pot aparentar la breu informació anterior, de manera que a continuació analitzarem la seva història i variants, sense insistir, però, en les seves característiques, que són méspròpies d'una història de l'art.
A Catalunya resulta difícil fer una història clara i coherent de la literatura avantguardista degut a les contradiccions i alts i baixos que presenta el moviment, entrealtres per les següents raons:
a) Quan s'iniciaren els moviments d'Avantguarda al país dominava l'estètica noucentista fortament arrelada a les capes socials burgeses i amb suport institucional, la qualcosa dificultava la possibilitat d'implantació dels nous models literaris. 
b) Llevat d'escasses excepcions, els escriptors defensors de les pràctiques avantguardistes no tenien excessives...