Baró de Montesquieu

Baró de Montesquieu, l’Esperit de les Lleis, 1748.

“ A cada Estat hi ha tres classes de poders: el legislatiu, el (...) de les coses que pertanyen al dret de gents, i l’executiu de les quepertanyen al civil.
En el primer, el príncep o magistrat fa les lleis per un cert temps o per sempre, i corregeix o derroga les que estan fetes. En el segon, fa la pau o la guerra, envia o rep ambaixadors,estableix la seguretat i preveu les invasions; i en el tercer, castiga els crims o decideix les conteses dels particulars. Aquest darrer s’anomenarà poder judicial; i l’altre simplement poder executiude l’Estat.
La llibertat política, en un ciutadà, és la tranquil·litat d’esperit que prové de l’opinió que cadascú té de la seva seguretat; i per què es gaudeixi d’ella, és necessari que el governsigui tal que cap ciutadà tingui motiu de témer a altre.
Quan els poders legislatiu i executiu s’hagin reunit en una mateixa persona (...) aleshores no hi ha llibertat, perquè es de témer que (...) facinlleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera.
Així succeeix també quan el poder judicial no està separat del poder legislatiu i executiu. Estant unit al primer, l’imperi sobre la vida i lallibertat dels ciutadans seria arbitrari, per ser un mateix el jutge i el legislador i, estant unit al segon, seria tirànic, pel que gaudiria el jutge de la mateixa força que un agressor. En un Estaten que un home sol o una corporació (...) administressin els tres poders (...) tot es perdria absolutament (...).
El poder judicial no ha de confiar-se a un senat permanent i sí a persones triadesentre el poble en determinades èpoques de l’any, de manera prescrita per les lleis, per formar un tribunal que duri tan sols el temps que requereix la necessitat.
D’aquesta manera el poder de jutjar, tanterrible en mans de l’home, no essent subjecte a una classe determinada, ni pertanyent exclusivament a una professió es fa, per així dir-ho, nul i invisible. I com que els jutges no estan presents...