Biografia Mercé Rodoreda

Biografia


!

Mercè Rodoreda i Gurguí neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre
de 1908. És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també unes
quantes obres dramàtiques i poesia lírica. La seva infantesa és solitària. D'una banda
és filla única i, de l'altra, no es relaciona amb infants de la seva edat perquè només va
a escola entre els set i elsdeu anys i, encara, en dos centres diferents. 




Creix en un ambient de barri tranquil i envoltada de l'amor del seus pares i, sobretot,
del seu avi, que li sap inculcar la passió per la lectura i per les flors, aspectes que
reflectirà després en la seva obra literària. La mort de l'avi, quan ella té dotze anys,
marca la seva adolescència. 




El 1928, es casa amb el seu oncle matern,catorze anys més gran que ella, Joan
Gurguí, que havia marxat a Amèrica molt jove i n'ha tornat amb una certa fortuna
econòmica el 1921. Ella té només vint anys. Aquest matrimoni, mai acceptat per ella,
i al qual es veu abocada, i el naixement del seu únic fill, Jordi Gurguí, el 1929, es
converteixen, per l'autora, en una experiència traumàtica i, encara més al final de la
seva vida, quan ellamateixa, que sempre havia guardat zelosament el secret, es
culpabilitza en cercles molt reduïts d'amics de la malaltia mental que afectarà el seu
fill, a partir dels quaranta anys, i que l'obligarà a ser internat a l'Institut Psiquiàtric
Pere Mata de Reus. 




És a partir d'aquells fets de joventut que, a inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda
tria la literatura com una alternativad'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que ha
patit. 




Inicia així una carrera de gran regularitat i de perfeccionament progressiu, que es
manifesta en les col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys,
generalment en forma de contes (Meridià, Mirador, Revista de Catalunya) i, també,
amb la publicació de novel·les que, exceptuant-ne l'última, l'autora acabaràrebutjant
en bloc i que no inclou en les seves Obres completes: Sóc una dona honrada (1932),
Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934), Crim (1936), i
Aloma (1938), que va guanyar el premi Crexells. 




Aquests són anys de molta activitat, durant els quals l'escriptora treballa al
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i és membre activa de laInstitució de les Lletres Catalanes. També són anys viscuts intensament des de la
perspectiva sentimental. Ho palesa la seva relació, potser platònica, amb el polític
trotskista Andreu Nin i amb el novel·lista i promotor cultural Francesc Trabal, un dels
puntals del Grup de Sabadell fundat amb el poeta Pere Quart. 







El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili. S'instal·la amb altresescriptors
catalans (Pere Calders, Joan Oliver/Pere Quart, Armand Obiols, Xavier Benguerel,
Francesc Trabal, Agustí Bartra, Anna Murià i Cèsar August Jordana) al castell de
Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París [veieu una descripció d'aquesta
residència d'exili a la pàgina de l'escriptora Anna Murià]. 





En aquell refugi d'exili, l'autora enceta una intensa i complicadarelació sentimental
amb Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, casat amb la germana de
l'escriptor Francesc Trabal, i que durarà fins a la mort d'Obiols, a Viena, el 1971. La
majoria dels escriptors catalans exiliats embarquen cap a Amèrica, però Mercè
Rodoreda i Armand Obiols opten per quedar-se a França. Assisteixen a l'entrada dels
nazis a París i han d'emprendre la fugida a peu cap allocs més segurs. 


Viuen a Llemotges i a Bordeus. Però es tornen a instal·lar a París el 1946. És una
època de duresa de supervivència durant la qual, segons la mateixa autora, «escriure
semblava una ocupació espantosament frívola». D'altra banda, la precarietat
econòmica (cus a preu fet) li impedeix tenir la tranquil·litat necessària per dedicar-se
amb continuïtat a la seva obra...