Biografia xirinacs català

LLUÍS M. XIRINACS i DAMIANS. RESUM BIOGRÀFIC
1932. Neix a Barcelona el 6 d’agost de 1932 en el si d’una família burgesa.
1939-1945. El final de la guerra civil provoca un pacte de la major part de la burgesia
catalana amb els vencedors. La família Xirinacs no és una excepció. L’ambient familiar,
castellanitzat, catòlic-tradicional, incideix de ple sobre la formació del menut Lluís Maria.Dels 7 als 14 anys: intensa vida espiritual i comunitària a Sant Felip Neri de Gràcia.
Estudia i llegeix molt l’Enciclopèdia Espasa que tenen a casa.
1946. Ingressa al seminari de les Escoles Pies a Alella. Després, dos anys de formació a Moià.
1948. Comença la carrera de sacerdot. Dos anys de filosofia i quatre de teologia a Iratxe (Nafarroa) i
desprès a Albelda (La Rioja).
1949. Preparal’examen d’Estat. S’examina a Barcelona amb Premi Extraordinari.
1950. A Albelda el curs era de 63 alumnes. Ell i dos companys formen un equip i organitzen
globalment la resta de companys segons les seves especialitats o afeccions. Calia inventar un
model global adequat, ajudar cadascú a trobar la seva especialitat i trobar el seu lloc en el
comú. Amb en Lluís M. com a coordinador, varen crear unaautèntica Uni-versitat. Després
d’una primera fase d’admiració, els seus superiors s’espantaren en veure que els alumnes en
sabien més que ells mateixos de moltes qüestions modernes, per exemple, de física quàntica.
La biblioteca que havien creat fou clausurada, els llibres requisats i Lluís M. fou castigat amb
un retard de tres mesos de la seva ordenació sacerdotal.
1955. És ordenat sacerdot aSolsona per V. Enrique i Tarancón. Durant vuit anys es dedica a
l’ensenyament a Barcelona i Olot. També es dedica a activitats en el camp de la joventut. És
nomenat Consiliari General de Catalunya de la branca “rovers” del Moviment Escolta.
1960. Estudia Biologia a la Universitat de Barcelona.
1962. Escriu “La via. Iniciació Cristiana”.
1963.- Primers enfrontaments amb el poder com aconseqüència de la seva progressiva
consciència cívica. Interpel—la la policia de Barcelona per les tortures a què han
estat sotmesos diversos universitaris detinguts. És expulsat de Barcelona per
ordre del governador civil. Es trasllada a Balsareny, depenent del bisbe de
Solsona. Inicia una experiència comunitària constituïda per quatre persones
No els és permès que sigui més àmplia.
1966.- L’onze demarç es fa la tancada dels caputxins de Sarrià: ‘la caputxinada’.
Fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants. Per aquests fets, el bisbe
l’expulsa definitivament de la diòcesi de Solsona. Queda confinat a Sant Jaume
de Frontanyà, de 30 habitants i a dues hores a peu de la carretera més pròxima.
Al juliol refusa cobrar la paga de l’Estat. És el primer capellà que pren aquest
determini.1967. El seu testimoniatge afecta la base de l’església. Els sacerdots de Vic voten a
favor d’acollir Xirinacs. El bisbe accepta i li ofereix el poble de Santa Maria del
Camí, amb la condició que ‘faci bondat’. Sense la paga, viu del seu treball.
Dirigeix l’Escola de Teologia d’Igualada i col—labora a l’escola Mowgli de la
ciutat. També escriu en diverses publicacions.
1

1968. Amb el llibre“Secularització i Cristianisme” obté el premi ‘Carles Cardó’.
Compareix a declarar davant el jutge militar, acusat de trobar-se implicat en el
F.A.C., però no se li obre procés. El seu radicalisme social i nacional es va
accentuant. Deixa de col—laborar en el “Full Diocesà” a causa de les pressions que
rep. Abandona la direcció de l’Escola de Teologia. No vol cobrar res pels
sagraments queadministra. Vol publicar “Comunitat Cristiana de Base” sense
sotmetre’l a la censura eclesiàstica. La censura civil li nega la publicació. Fa
pressió al bisbe de Vic perquè porti a la pràctica la teoria social de l’Església i
faci donació de les terres als qui les treballen. Davant la negativa episcopal,
abandona la casa rectoral i es trasllada a La Torre de Claramunt. Finalment,
abdica...