BIOGRAFIA

CONTEXT HISTÒRIC.
Quim Monzó va viure durant el canvi a Espanya de la dictadura a la democràcia a través d'un procés de transició exemplar. Quan Franco va morir en el 1975, Juan Carlos 1º va ser elseu successor com el mateix Franco havia decidit el 22 de juliol de 1969. La coronació es duu a terme el 22 de novembre en les Corts, amb assistència de Caps d'Estat i de Govern que es van negar aassistir a l'enterrament del General. El primer problema que ha d'afrontar el Rei Juan Carlos, és decidir a qui col·locar en les presidències del Govern, del Consell del Regne i de les Corts. Decideixfinalment mantenir a Carlos Arias com a Primer Ministre, seguint els consells de la família Franco, dels consellers del Regne i del Cardenal Tarancón. Carlos Arias remodela el seu gabinet el 12 dedesembre de 1975, donant entrada a ministres "reformistes" com Manuel Fraga, que és el vertader cap visible del Govern. Oficialment el programa és la reforma (la trucada reforma Arias/Fraga), però la cosano funciona: no compta amb el suport de les forces de l'oposició democràtica simplement perquè el Govern no compta amb elles per a formular les seues decisions. El búnker, com són coneguts els lleialsa Franco, segueix tenint molt poder. Al juny de 1976, a La seua Majestat no li queda més remei que substituir a Arias Navarro, però açò no és fàcil. Hi ha molt escrit sobre la dimissió d'AriasNavarro i sobre el nomenament del seu successor. La proclamació del Rei dóna lloc a una amnistia que posa en el carrer a uns pocs presos polítics. Les forces democràtiques, encara no legalitzades, impulsentota una ona de vagues i manifestacions que al crit de "Amnistia i Llibertat" posen al Govern contra les cordes. Arias dóna la culpa d'aquests successos als jutges, a la premsa, a l'Església i al"erotisme que ho envaeix tot". Juan Carlos s'adona que ha de destituir a Arias amb urgència, abans que li arribe la carta dels militars demanant-li el cessament. Finalment Arias acaba dimitint. Dos diez...