biologia batx
Un polisacàrid utilitzat per les plantes per emmagatzemar molècules de glucosa. Les formes més comunes són l'amilosa i l'amilopectina.
Des del punt de vista químic el midóés un polisacàrid, el resultat d’unir molècules de glucosa formant llargues cadenes, encara que poden aparèixer altres constituents en quantitats mínimes.
El midó és una substància que s'obtéexclusivament dels vegetals que el sintetitzen a partir del diòxid de carboni que prenen de l'atmosfera i de l'aigua que prenen del sòl. En el procés s'absorbeix l'energia del sol i s'emmagatzema en formade glucosa i unions entre aquestes molècules per formar les llargues cadenes del midó, que poden arribar a tenir fins a 2000 o 3000 unitats de glucosa.
El midó està realment format per una barrejade dues substàncies, amilosa i amilopectina, que només difereixen en la seva estructura: la forma en què s'uneixen les unitats de glucosa entre si per formar les cadenes.
L'estructura del midó ésmolt semblant a la de la cel·lulosa, un altre polisacàrid que produeixen les plantes. Però mentre el midó és part de l'aliment de molts animals i es descompon fàcilment per acció dels enzims digestius,la cel · lulosa és part del teixit de sosteniment de les plantes i molt difícil de pair, cosa que la majoria dels animals aprenen ràpidament.
En els animals, l'equivalent al midó, com a substànciade reserva energètica, és una altra substància d'estructura semblant que rep el nom de glucogen.
El midó es pot identificar fàcilment gràcies a que l'amilosa en presència de iode forma un compostblau estable a baixes temperatures.
El midó és la substància amb què les plantes emmagatzemen el seu aliment en arrels (iuca), tubercles (patata), fruites i llavors (cereals). Però,no només és una important reserva per a les plantes, també per als éssers humans té una alta importància energètica, proporciona gran part de l’energia que consumim els humans per via dels...
Regístrate para leer el documento completo.