Biologia La Cèl·Lula
Páginas: 9 (2111 palabras)
Publicado: 2 de mayo de 2012
TEMA 6.- LA CÈL·LULA: UNITAT D’ESTRUCTURA I FUNCIÓ
1.- EL DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA
Robert Hooke va estudiar per primera vegada amb un microscopi fet per ell mateix les cèl·lules a mitjans del segle XVII, va ser ell qui les va anomenar així. Un contemporani seu en Van Leuwenhoek va millorar el microscopi fins aconseguir 200 augments.
Posteriorment no es va avançar gaire enl’observació microscòpica per problemes tècnics. No va ser fins el segle XIX que això es va solucionar i es va poder observa el nucli cel·lular.
1.1.- La teoria cel·lular
Gràcies a l’aportació de diversos científics i en diverses èpoques es va anar desenvolupant la teoria cel·lular que es basa en quatre postulats:
1. La cèl·lula és la unitat morfològica dels éssers vius.
2. La cèl·lula és launitat fisiològica dels organismes.
3. Les cèl·lules tan sols poden sorgir a partir d’unes altres existents.
4. La cèl·lula és la unitat genètica autònoma dels éssers vius.
En resum la teoria cel·lular diu: la cèl·lula és la unitat morfològica, fisiològica i genètica de tots els éssers vius.
1.2.- Els avenços en microscopia
Després del microscopi òptic han anat apareixent altresmicroscopis que han permès la millora en l’observació i el descobriment d’estructures més petites que formen part de les cèl·lules. Aquests microscopis són el de llum ultraviolada (millor detall gràcies a la menor longitud d’ona), el de contrast de fases (no requereix utilitzar la tinció) i, en especial, el microscopi electrònic (molts més augments i poder de resolució).
1.3.- El concepte decèl·lula
La cèl·lula és una estructura constituïda per tres elements bàsics: membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (ADN).
Per alguns autors els virus també són éssers vius perquè es poden reproduir, però ni són autònoms (no és la forma més simple de vida autònom), ni tenen l’estructura cel·lular. Per això no els considerem éssers vius, però si s’haurien de considerar com a matèria viva.2.- FORMA I MIDA DE LES CÈL·LULES
2.1.- La forma de les cèl·lules
Les cèl·lules presenten una gran variabilitat de formes, fins i tot n’hi ha que poden variar la seva forma. No hi ha un prototipus de forma cel·lular.
Certes cèl·lules lliures, com ara els leucòcits, poden variar la seva forma gràcies als pseudopodis. Les cèl·lules que estan unides formant teixits tenen una forma quedepèn, entre d’altres coses, de les tensions que hi ha entre elles. Les cèl·lules amb una paret rígida presenten una forma molt estable.
La forma de les cèl·lules està estretament relacionada amb la funció que exerceixen.
2.2.- Les unitats de mesura en citologia
Les cèl·lules tenen dimensions microscòpiques (a excepció dels rovells dels ous d’ocell), per tant les unitats han de ser moltpetites. Destaquem les següents:
UNITATS DE LONGITUD
- El micròmetre (μm) (una mil·lèsima part d’un mm (també se l’anomena de forma abreujada micra (μ).
- El nanòmetre (nm) ( una mil·lèsima part d’un micròmetre (per mesurar detalls dels orgànuls)
- L’àngstrom(A) ( una dècima part d’un nanòmetre (per mesurar distàncies moleculars).
UNITATS DE MASSA
- Picogram (pg) ( són 10-12grams. Serveix per mesurar la massa dels orgànuls.
- Dalton o uma (unitat de massa atòmica) ( per mesurar la massa de molècules (per exemple l’aigua té una massa de 18 daltons).
- L’svedberg (S) ( és la velocitat de sedimentació que tenen les macromolècules o petites estructures com els ribosomes
2.3.- La mida de les cèl·lules
La mida de les cèl·lules és molt variable, va des deles 1 o 2 μm dels bacteris fins els 500 μm de certs paramecis, passant pels 5 o 20 μm de les cèl·lules humanes. Hi ha el cas extrem dels rovells dels ous de les aus com el cas del rovell d’ou d’estruç que pot mesurar 7 cm. Un altre cas extrem és el de les neurones que, tot i tenir un cos neuronal de unes desenes de micres, pot arribar, en certs cetacis, a assolir uns quants metres de...
1.- EL DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA
Robert Hooke va estudiar per primera vegada amb un microscopi fet per ell mateix les cèl·lules a mitjans del segle XVII, va ser ell qui les va anomenar així. Un contemporani seu en Van Leuwenhoek va millorar el microscopi fins aconseguir 200 augments.
Posteriorment no es va avançar gaire enl’observació microscòpica per problemes tècnics. No va ser fins el segle XIX que això es va solucionar i es va poder observa el nucli cel·lular.
1.1.- La teoria cel·lular
Gràcies a l’aportació de diversos científics i en diverses èpoques es va anar desenvolupant la teoria cel·lular que es basa en quatre postulats:
1. La cèl·lula és la unitat morfològica dels éssers vius.
2. La cèl·lula és launitat fisiològica dels organismes.
3. Les cèl·lules tan sols poden sorgir a partir d’unes altres existents.
4. La cèl·lula és la unitat genètica autònoma dels éssers vius.
En resum la teoria cel·lular diu: la cèl·lula és la unitat morfològica, fisiològica i genètica de tots els éssers vius.
1.2.- Els avenços en microscopia
Després del microscopi òptic han anat apareixent altresmicroscopis que han permès la millora en l’observació i el descobriment d’estructures més petites que formen part de les cèl·lules. Aquests microscopis són el de llum ultraviolada (millor detall gràcies a la menor longitud d’ona), el de contrast de fases (no requereix utilitzar la tinció) i, en especial, el microscopi electrònic (molts més augments i poder de resolució).
1.3.- El concepte decèl·lula
La cèl·lula és una estructura constituïda per tres elements bàsics: membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (ADN).
Per alguns autors els virus també són éssers vius perquè es poden reproduir, però ni són autònoms (no és la forma més simple de vida autònom), ni tenen l’estructura cel·lular. Per això no els considerem éssers vius, però si s’haurien de considerar com a matèria viva.2.- FORMA I MIDA DE LES CÈL·LULES
2.1.- La forma de les cèl·lules
Les cèl·lules presenten una gran variabilitat de formes, fins i tot n’hi ha que poden variar la seva forma. No hi ha un prototipus de forma cel·lular.
Certes cèl·lules lliures, com ara els leucòcits, poden variar la seva forma gràcies als pseudopodis. Les cèl·lules que estan unides formant teixits tenen una forma quedepèn, entre d’altres coses, de les tensions que hi ha entre elles. Les cèl·lules amb una paret rígida presenten una forma molt estable.
La forma de les cèl·lules està estretament relacionada amb la funció que exerceixen.
2.2.- Les unitats de mesura en citologia
Les cèl·lules tenen dimensions microscòpiques (a excepció dels rovells dels ous d’ocell), per tant les unitats han de ser moltpetites. Destaquem les següents:
UNITATS DE LONGITUD
- El micròmetre (μm) (una mil·lèsima part d’un mm (també se l’anomena de forma abreujada micra (μ).
- El nanòmetre (nm) ( una mil·lèsima part d’un micròmetre (per mesurar detalls dels orgànuls)
- L’àngstrom(A) ( una dècima part d’un nanòmetre (per mesurar distàncies moleculars).
UNITATS DE MASSA
- Picogram (pg) ( són 10-12grams. Serveix per mesurar la massa dels orgànuls.
- Dalton o uma (unitat de massa atòmica) ( per mesurar la massa de molècules (per exemple l’aigua té una massa de 18 daltons).
- L’svedberg (S) ( és la velocitat de sedimentació que tenen les macromolècules o petites estructures com els ribosomes
2.3.- La mida de les cèl·lules
La mida de les cèl·lules és molt variable, va des deles 1 o 2 μm dels bacteris fins els 500 μm de certs paramecis, passant pels 5 o 20 μm de les cèl·lules humanes. Hi ha el cas extrem dels rovells dels ous de les aus com el cas del rovell d’ou d’estruç que pot mesurar 7 cm. Un altre cas extrem és el de les neurones que, tot i tenir un cos neuronal de unes desenes de micres, pot arribar, en certs cetacis, a assolir uns quants metres de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.