BIOMAS


Un ecosistema és un sistema natural integrat per components vius i no vius que interectuen dintre seu.
Dins un ecosistema i podem trobar dues parts:els biotops, que es defineix com el conjunt de components no vius de l’ecosistema que condicionen el desenvolupament dels organismes, ila biocenosi, que és el conjunt d’organismes d’un ecosistema, sigui des de les bacteris fins als animals i lesplantes.
Un bioma és una gran unitat de classificació dels paisatges de la biosfera. Al concepte de zona o domini climàtic se n'hi afegeix un altre que engloba els aspectes biòtics. Com que és poc útil fer servir la fauna per arribar a aquesta fita, degut a la gran mobilitat i diversitat ecològica que tenen, s'utilitza la vegetació immòbil i amb una clara dependència climàtica. D'aquesta manerauna mateixa formació es pot estendre per regions biogeogràfiques diferents, ja que és més un producte del clima que no pas de les condicions històriques d'evolució de la flora. Un bioma és un ecosistema molt gran que es troba a zones que tenen condicions similars de llum, temperatura i humitat, i que té una vegetació i una fauna típiques.





La Tundra és un bioma sense de arbres que esténporcions Les latituds circumpolars de la Terra, Més enllà de les regions on poden créixer els boscos (La Paraula tundra procedeix del finlandés i significa "Terreny erm o desarborat"). És una regió amb grans canvis estacionals. És durant l'estiu, amb moltes hores de Sol, quan es produeix el gran canvi del paisatge, amb la fusió de la neu, el desenvolupament de la vegetació i la proliferacions de lavida animal.

El clima de la Tundra, és de llargs i freds hiverns, i estius curts i frescs( normalment no duren més de dos mesos i les temperaturas solen superar els 10 º C). Aquest curt estiu és el que permet que e aquest bioma es pugui desarrollar la vegetació. Les precipitacions, encara que poguem pensar tot el contrari quan observam els paisatjes cuberts de neu, són escases tant a l’estiucom a l’hivern ( en general per davall dels 250 mm anuals).

Las precipitaciones, aunque podamos pensar lo contrario al ver los paisajes cubiertos de nieve, son escasas tanto en verano como en invierno (en general por debajo de los 250 mm anuals).



La vegetació de la Tundra ha d’adaptar-se a sobreviure a un medi amb baixes temperaturas i fortes ventisques, a un sòl sense quasi nutrients ipoc profund, i a una curta estació de creixement. Les plantes, sempre de baixa altura, presenten moltes vegades creixeents rastrers, les cuals afavoreixen que els brots de creixement es trobin protegides del fred i del vent ja sigui a nivell del sòl o baix del terreny. Una gran ventaja d’aquets tipus de creixements és la protección oferida per la cobertura de la neu hibernal. La gran majoria de lesplantes son perennes, tant herbáceas com llenyoses, i són molt frecuents als sistemes de reproducció asexual mitjançant rizomes, bulbs i estolons, que funcionen també com a òrgans de reserva, i que en aquets ambients tenen més éxit que la reproducció per semilla.
Les semilles produides per la majoria de les plantes son de petit tamany, amb poca reserva d’energia i de la dispersio del vent.
 Entre la flora, pobre en especies (unas 400 especies de plantes amb flors), destaquen els arbusts llenyosos de bajo porte com salzes (Salix), abedules (Betula) i ginebró petit (Juniperus), ,..)i altres herbes perennes pero, sobre tot, abunden líquens i verdet.
La fauna també té que estar adaptada als freds i llargs hinverns i als curts estius de la Tundra. Tampoc presenta, com ocurreix amb laflora, una gran diversitat d’espècies si se compara amb altres biomes. Mentres unes espècies viuen tot l’any allà( llebres,búhos asiàtics, amb el seu blanc color hinvernal) altres són migratories i passen l’hivern als boscs del sur (caribús, aus acuátiques…). Encara que els invertebrats són també escasos a la Tundra, hi ha poques espécies de mosquits i mosques picadores que tenen espectaculars...