bipolaritat

Totes les persones experimentem alts i baixos en el nostre estat d'ànim (la felicitat, la tristesa, i la ira són emocions normals i una part essencial de la vida diària). En contrast, el trastornbipolar és una condició mèdica en la qual la gent té uns alts i baixos fora de proporció, o sense cap relació amb els esdeveniments de la vida. Aquests alts i baixos afecten els pensaments, sentiments,salut física, comportament, i el funcionament. El trastorn bipolar té culpables, ni és el resultat d'una personalitat "feble" o inestable. És un desordre que té tractament mèdic i hi ha medicamentsespecífics que ajuden a la majoria de la gent.
Definició: La bipolaritat és un desordre que presenta unes manifestacions extremes de dos estats d'ànim principals, coneguts com el pol depressiu, i elpol maníac o d'eufòria. Aquests estats d'ànim fluctuen en la persona de forma cíclica i inconsistent, en la qual per moments sofreix d'una depressió greu o crònica, i de cop i volta pot presentar-setotalment eufòric.
Diagnòstic: Diagnosticar aquesta condició en una persona no és fàcil, ja que els símptomes són similars a les d'altres condicions de l'estat d'ànim com ho són la depressió, eltrastorn obsessiu/compulsiu, entre uns altres.
Trastorn bipolar I:
El pacient sofreix episodis maníacs o mixts i generalment, a més, depressions. Amb haver sofert un únic episodi maníac el pacient ha deser classificat dintre d'aquest grup. Els episodis solen ser greus i amb freqüència presenten símptomes psicótics (al·lucinacions o deliris) que plantegen problemes de diagnòstic diferencial ambl'esquizofrènia.
Trastorn *bipolar II:
El pacient sofreix exclusivament episodis hipomaníacs i depressius (no mixts ni maníacs complets). Els episodis hipomaníacs són difícils de reconèixer i passen, ambfreqüència, desapercebuts. En aquests casos, el pacient busca tractament sol en les fases depressives de la malaltia pel que és tractat exclusivament amb antidepressius i no amb estabilitzadors de...