CANIGO

CANIGÓ

Verdaguer
(1886)

Canigó/epíleg
Diàleg entre els dos
campanars, el de Sant
Miquel de Cuixà i el de
Sant Martí del Canigó,
restes ruïnoses dels antics
monestirs.
Gràcies a l’èxit delpoema,s’aconseguí
restaurar-los

Canigó/mètrica
Poema format per 21 estrofes de versos de 10
síl·labes, de rima consonant.

Canigó/estructura
Poema dividit en tres parts
• 1a part- formada per les tresprimeres
estrofes.

estrofes1,2,3-Verdaguer ,en present i amb nombroses
interrogacions retòriques adreçades a punts geogràfics i a
personatges històrics, narra el desolat marc ambiental
d’aquestsmonestirs de llarga tradició
estrofes 4,5-el poeta constata la desaparició definitiva de
la vida i de la història cultural d’aquests centres religiosos,
escrites en passat
estrofes 6-7 – presentació ipersonificació dels dos
campanars

Canigó/estructura
2a part- formada per onze estrofes
Diàleg entre els dos campanars. Alternança de dues estrofes
per cada un. S’expliquen els seus records i lesseves tristors, es
planyen de l’estat d’abandonament en què es troben i preveuen
la destrucció final

Canigó/estructura
3a part- formada per les tres darreres estrofes
El poeta afirma la vidaeterna de la muntanya i
de la natura, com a creacions de Déu, que possibilita
l’afirmació final de la immortalitat del marc geogràfic,
bressol de Catalunya

Canigó/figures retòriquesProsopopeia-(atribuir qualitats humanes a éssers no
racionals(“formidables centinelles”, “són los monjos
darrers de la contrada””quan visita la lluna
l’encontrada”
Hipèrbatons- “lo de Cuixà parlava al seu germà unanit fosca”.
Comparacions –”com verderoles que en llur niu
moriren”
Metàfores- “el monument de Déu” (la natura)

Canigó/Llengua
-L’article “lo”, freqüent en els autors de la Renaixença
-Possessiusàtons- “ma”, “ta”
- verbs en passat, ús del pretèrit perfet simple
--Oracions coordinades
- Oracions adverbials comparatives
-Oracions adjectives o de relatiu
- Equilibri entre noms i adjectius...