Cansoneta leu e plana

Cansonenta leu e plana
Cansoneta leu e plana va ser escrita el 1172 per Guillem de Berguedà (1138-1196), el trobador català del qual ens han arribat més textos. És considerat com un dels millorstrobadors catalans de l’edat mitjana.
El poema és un dels 5 sirventesos que va escriure contra Ponç de Mataplana, la família del qual depenien els Berguedà per raó de certs feus. La primera estrofaexplica que farà una cansoneta sense cap mena de pretensió i que tractarà del marquès de Mataplana, a qui ja comença a insultar dient que és un traïdor i que és ple d’engany (per tant, mentider). Lasegona fa referència a la falta de tres dents del marqués que sembla que perdé al caure damunt unes pedres a Melgur, prop de Someiras, i desitja bé a les roques que li causaren mal. En la tercera es riudel seu braç, que sembla ser tenia alguna mena de paràlisi, i diu que faria falta una ortiga per posar recte el nervi. En la quarta diu al marquès que és traïdor i que ja ningú es fia d’ell: si alguncop alguna persona se’l creu, per quan es fa fosc ja està desmentit i veu clarament que sempre enganya. A l’última s’estranya de que algú es vanagloriï d’haver tingut relacions sexuals amb ell i diuque és el pitjor que pot fer un cristià.
El poema està format per 5 cobles de 7 versos heptasíl·labs i, per tant, d’art menor. Té rima consonant (o perfecta) i estructura aababbb en totes les cobles,canviant la rima a per una altra però conservant la b. Se serveix d’anàfores al principi de les estrofes II, IV i V i en els últims dos versos de totes. Hi ha una comparació a la tercera cobla quancompara el braç del marquès amb una biga. Tot el poema està impregnat d’ironia, sobretot les tres primeres estrofes. Cal fer notar que el poema sembla que hagi de ser oral per la manera com el narradores dirigeix al marquès personalment.
Per una banda, aquest poema és un entre els 5 sirventesos que Guillem de Berguedà va escriure a Ponç de Mataplana, el que figura en més antologies de la...